Em dic Jaume Patriç Sayrach i Fatjó dels Xiprers. Vaig néixer a Barcelona l’any 1929, el tercer de cinc germans. Molt petits vam perdre la mare (1932), al cap de quatre anys el pare i l’avi i, en acabar la guerra civil, l’àvia. Vaig estudiar el batxillerat intern als escolapis de Sarrià. Iniciada la carrera de Medicina vaig entrar al seminari de Barcelona. L’any 1957 rebo l’ordenació sacerdotal. Exerceixo de vicari tres anys i mig a Vilafranca del Penedès i dos a Poblenou (Barcelona). El 1965 obtinc la Llicenciatura en Teologia en la Universitat Gregoriana de Roma.
El setembre del mateix any el bisbe Gregorio Modrego Casaus em destina a Santa Coloma per fundar una parròquia al barri del Fondo, de la que sóc rector durant catorze anys. En equip amb els companys Salvador Cabré, Joaquim Trias i Josep Esquirol (que reberen al mateix temps que jo l’encàrrec de fundar les parròquies dels barris de Singuerlín, Riu i Raval), seguint el Concili Vaticà II adoptem una pastoral centrada en la figura de Jesús i amb la doble vessant de la fe: la descoberta de la presència oculta de Déu al món i la prevalença de l’amor als altres, remarcant-ne el compromís de fer una societat més humana.
L’any 1969 impulso la revista Grama i uns anys després, el Club de Debats.
L’any 1979 entro a l’Ajuntament amb la llista del PSUC, com a independent, a instàncies de l’amic i company Lluís Hernández, primer alcalde de la Santa Coloma democràtica. Vaig ser uns anys regidor d’Urbanime i anys després de Planificació, i encarregat del Pla Estratègic Santa Coloma 2000.
L’any 1987 fundo el Centre de Normalització Lingüística L’Heura.
El 1996 creo l’associació Fòrum-Grama i la revista del mateix nom; i Edicions Fòrum-Grama, que ha publicat 16 llibres (vuit dels quals en sóc l’autor).
El 2005 promoc l’associació Amics i Amigues del Fondo, com una vocalia de Fòrum-Grama.
L’any 2007 se’m concedeix el Premi Ciutat de Santa Coloma.
Des del 2007 escric en el meu bloc, inicialment anomenat Prímula i dos anys després, Capvespre, del qual la primavera del 2017 estreno la remodelació feta per Edicions Clariana, fundada per l’amic Eugeni Madueño. He escrit en les revistes locals i en els diaris Avui, La Vanguardia i El Punt-Avui.
Hola Jaume, m’agrada la nova pagina web i el que escrius. No sabia que el 2007 t’havien ja donat el premi de la ciutat. L’any passat et van fer fill i lustre,oi?. Ara he obert: Paisatges, dia a dia i sobre mi. I després continuaré. Molt bé! Una bona feina feta.
Benvolgut Sr. Sayrach, arran de la preparació d’una plana web a la Viquipèdia sobre la revista Grama, que estic preparant, m’agradaria poder fer servir aquesta biografia com a enllaç dels directors que l’han formada, avanç d’això necessitaria autorització per fer servir aquest text, com a base per construir-la.
Benvolgut,
em fa feliç que treballeu per la presència de GRAMA al viquipèdia. I per descomptat podeu utilitzar la biografia de la que em parleu. La veritat, però, és que no sé de de quina biografia em parleu.Potser us referiu al llibre que va escriure el periodista Eugeni Madueño sobre la revista. Va ser l’element més important de la revista. Si voleu posar-vos en contacte amb ell, cerqueu edicions Clariana.
Us vaig contestar sense saber de quina biografa em parlàveu; en anar al lloc del vostre comentari m’he adonat que us referiu a la nota biogràfica sbre mí. Doncs sí, sí, feu-ne l’ús que us plagui. I agrait!
Per a mi sempre serás en Jaume Patriç, l’home que em feia reflexionar sobre moltes coses, entre elles l’arquitectura. Sento que no vinguis més sovint per Falset.
Una abraçada
Joan Esteve
Joan-Esteve, em sembla que no ho dius prou bé: a Falset hi vaig molt sovint, el que passa és que tu no m’hi veus, perquè m¡hi trasllado amb el pensament i amb el cor. Sempre Falset, des que hi vaig ser de molt jove, ha format part del paisatge de la meva ànima. I tu hi ets!
Bon dia. Sóc colomenc i estic investigant sobre la Santa Coloma dels anys setanta i m’agradaria tenir una entrevista (pot ser telefònica si ho prefereix)amb vostè. Gràcies per la seva atenció. Salutacions
Com et dic per gmail, vegem-nos el mes que ve, quan segurament em donaran d’alta de l’hopitalització domiciliària. Mentrestant pots consultar les fonts documentals que t’he anotat.
Bondia Sr. Jaume. Soc la Joana de l’hostal Montaña d’Alins.Varem estar molt contents de tenir a casa nostra els seus nebots.Ens van dir que havia estat una mica delicat i espero que ja estigui millor.També sembla que volen tornar algun cap de setmana al setembre, Ens donaria molta alegria que vingues amb ells.Esperem que això del virus s’acavi i tot torni a la normalitat i ens vegem a Alins.La meva família li envia molts records.Fins aviat.
Hola, Joana, em fa il·lsió la vostra salutació, em recordo molt de la meva estada a Alins, i veig que als meus nebots Francesc i Lucero els encantà tant, que hi han estat un cap de setmana. La meva intenció era passar uns dies de l’estiu, però amb la pandèmia i ara amb l’anèmia que he tingut, no sé si podrà ser. Però me’n recordo molt, i amb el meu nebot Ignsi evoquem sovin el poble. Ara estic millor. A veure si puc fer un escapada. Una salutació molt cordial a tots vosaltres
Benvolgut Jaume-Patriç, soc el Dr. Francesc Casas, que havia escrit sobre el seu avi i la història dels 5 fills que havien sobreviscut a la guerra civil i posteriorment dedicaren la seva vida al servei de Catalunya i a les persones. Havia parlat amb el seu germà Manuel per aconseguir aquestes dades. Finalment he publicat aquest llibre que vaig dur a la casa Sayrach i vaig fer a mans d’una de les seves netes. Voldria saber què els hi ha semblat.
Benvolgut, no tinc cap idea del seu llibre, el meu germà Manuel em parlva d’un senyor –potser ereu vos?– amb qui esmorzava sovint a baix, al carrer Enric Granados, i em deia que parlaven de les respectives vides. Demà mateix preguntaré a les meves nebodes sobre aquest llibre, i li’n diré alguna cosa. El meu germà va morir, i va deixar acabat el text d’un llibre sobre els nostres pares i avis, llibre ue penso que aviat es publicará. No cal que li digui que m’agradarà llegir el seu.