Em vaig trobar els amics Manel i Ferran que venien de la reunió del Fòrum. El Ferran ens havia enviat un WhatsApp en el que expressava l’entusiasme amb què va viure la Diada de Sant Jordi. El Manel manifestà que la festa al carrer el sorprengué molt positivament.  Coincideixo amb el que afegí el Ferran: rere de la Diada es veu el respirar del poble català.

I a fe que si un prescindeix de la politiqueria dels partits, de la verborrea dels tertulians i contempla la multitud que es mou sota la “voluntat de ser”, el goig que vam viure ahir el trobarà arreu. Un estat propi –com l’autonomia de les persones quan es fan adultes– encara potenciarà més aquesta vitalitat. Confesso que la Diada m’ha deixat molt content: per la festa al carrer, pel discurs del president Puigdemont (reblant l’acte del dia anterior al Parlament) i, finalment, per la victòria del Barça a Madrid. ¿Cal dir que confio que el procés arribarà a bon terme? A mesura que s’apropa el referèndum li dedicaré més gloses, com ja fa dies que vaig anunciar. Sense cap gana de discutir amb ningú però sí obert al diàleg. Encara que el que m’ablleix és exposar les raons que em motiven. És tan gros, el que estem a punt de fer, i una sort tan gran prendre-hi part, que m’agradarà compartir-ho amb els amics i amigues. De passada si els escrits serveixen per esvair alguna ombra o algun dubte me n’alegraré molt.

Acabo la glosa amb l’elogi a la manera com el poble viu la Diada. I afegint que em va encantar l’acte que el president de la Generalitat va organitzar amb tot el govern de Catalunya per assegurar que això del referèndum no és un engany sinó una decisió ferma que no neix d’un caprici d’un polític o d’un partit,  sinó del mandat expressat majoritàriament per la població, en les darreres eleccions.

No recordo qui va dir, fa uns dies,que en el procés el poble no ha fallat mai. Espero que sigui fins al darrer moment, contant-m’hi també jo!

Comentaris al vol

JOSEP M. SOLÉ I SABATÉ ha escrit (El Punt-Avui, 24-IV-2017):

“Cal fer entrar tot el que envolta la cultura del futbol i el seu profund sentit social i identitari, que no deixa de ser una lectura cultural, en el món de la literatura, la història, la sociologia i el pensament”.

Per què negar al futbol el valor social que posseix? Els qui hi stan en contra addueixen les quantitats de diner que s’hi barreja… Però eldiner en una societat com la nostra no ho taca tot? Qué no costa un quadre de Picasso o de Gauguin? Què cobra un escriptor famós per donar una conferència? Quan costa una operacióquirúrgica feta per un metge famós? En el món que vivim tot téun preu. És la societat de consum qu ens hem de carregar però un espectacle tan bonic com el d’un bon partit de futbol nodeixa de tenir alors culturals i socials.