Diada de Sant Jordi

 

 

Penjo a correcuita una antiga aquarel·la que vaig fer a Palau-Sator que, en mostrar-la al pintor de la torre del castell, em va dir que li agradava, quan jo estava a punt de llençar-la. La vaig guardar. Continuo trobant-la rara, xocant i estrafeta però m’ha semblat qe s’adiu  a aquests temps rars que vivim.

Rars però també joiosos. Com la festa d’avui, amb un sol tan pletòric i el temor de perdre aquest vespre al Bernabeu, i la certesa del que ens caldrà lluitar encara per aconseguir la independència. Penjo el dibuix al blog perquè encapçali la felicitació als Jordis, a les Jordines i Georgines amics i amigues meus. I per unir-me al sentiment de pertànyer a un país que ens fa sentir contents i agermanats, satisfets de contemplar-lo a través de la imatge que avui ofereix als carrers: amb les roses i els llibres com protagonistes, amb l’exaltació de l’amor i de l’amistat: expressió de la ferma voluntat de construir un país culte, bonic, solidari i lliure.

Agafaré el metro i aniré a Barcelona, cor de la gran Barcelona de la que Santa Coloma forma part. I tornaré a casa i em passaré el dia al carrer veient i saludant gent, i mirant llibres i, per ser fidel a la tradició, en compraré algun. Una Diada casolana i alhora universal. Un país petit, i a punt d’aconseguir que la festa més nostra, més “local”, més identitària, sigui declarada per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Bonic, no?

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Diada de Sant Jordi"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*