50 anys de la inauguració de la parròquia del Fondo

Ahir va fer 50 anys de la inauguració de la parròquia del Fondo. Volia penjar la glosa corresponent però vaig anar d’excursió amb els amics i em faltà temps. Hi vaig estar pensant diversos moments  del dia. I no només de la cerimònia de la tarda del dissabte 18 de març de 1967, sinó del temps que vaig ser-hi, com a rector.

I m’agrada encapçalar l’evocació d’aquells anys amb l’aquarela que vaig fer recordant la missa del primer Nadal, en un magatzem dels amos de l’Olla de Plata, els senyors Cartró-Cardenal. Per la senzillesa, per la ingenuïtat, per la pobresade de la celebració em va semblar que era una bella imatge del que jo somiava que fos la nostra església.

La festa inaugural va començar  amb la bendició del local. La cerimònia l’oficià mossèn Joan Mata, rector de Santa Rosa. Era just que la presidís ell, atès que en gran part gràcies a la reclamació instant que va fer un bon temps al bisbe, es creà, el setembre de l’any 1965, la parròquia de Sant Joan Bapista, i les de Singuerlín, Riu i Raval. Acabada la benedicció vaig celebrar la missa, encara amb els ornaments habituals. Una missa amb l’incipient grup de la comunitat parroquial, i les autoritats municipals sorgides de l’àmbit de Santa Rosa. Però la pimera missa ja l’havia celebrat en privat,en la petita habitació de la pensión Bello on jo residia; fou el dia de Sant Pere de l’any 1966, amb l’assistència de només quantre persones.

La foto que segueix l’he reproduïda sovint. És la d’una missa celebrada un cap de setmana que vam passar a la casa de colònies de Ça Nata  (a prop de Llinars). Hi prenen part noies i nois de la JOC, amb amics seus. És la imatge de l’Església en la que he somiat sempre: senzilla, propera, inserida en el món.

Aquesta altra fotografia també m’agrada molt. S’hi veu la gent de la comunitat parroquial, un diumenge, a la sortida de missa. Nois i noies, joves del barri que en la parròquia trobaven acolliment i amics; també persones adultes de la comunitat (entre les quals, a l’esquerra Macià Bardés i a la dreta Antoni Antonijoan). Al mig, el veí amic Manuel Moll que, si de facto, no pertanyia a la parròquia, n’era molt próxim per les inquietud humanes.

Cloc aquest breu passeig per la memòria amb dues il·lustraciions, amb les que potser hauria hagut de començr l’escrit. Una és la imatge del santcrist que va presidir tots els ays inicials la nostra església. Va tallar-la l’amic escultor de Poblenou (on vaig ser vicari), Josep Ricat. Un Crist en la creu, no sofrent ni mort, sinó victoriós després de la resurrecció. Respecte de la importància que li donàvem, el sol fet de la seva ubicació al bell mig del presbiteri, presidint la nau, ja ho diu prou. La funció principal de la parròquia era anunciar Jesús al barri. En primer lloc als creients; als cristians que ja se sentien practicants per la seva immesó en una societat catòlica, o bé (i també), perquè gràcies a la religió i a la pietat tradicionals havien anat coneixent i estimant Jesús. La missa procuràvem que fos una predicació sobre Jesús: de la seva transcendència i del seu principal manament, que és l’amor al pròxim.El mateix puc dir –i amb major intensitat–, dels grups de reflexió, tant de les persones grans com dels joves. A través dela revisió de vida s’examinava la pròpia conducta, tenint Jesús de referent.

L’altre personatge impoortant de la parròquia és sant Joan Baptista, l’home que emprà la seva vida a preparar la vinguda deJsús, de qui va anunciar que venia a fer l’home nou i la terra nova. A mi em semblava que, per tant, el seu lloc escaient a la nostra parròquia era l’atri, que dóna al carrer i mostra la porta d’entrada de l’església. Allí hi vaig fer posar la seva figura en unes belles rajoles de la casa Vicent, de Barceloa ( de la que conservo el dibuix que en vaig fer, i que penjo aquí).

Com m’agradaria que la recordança d’aquells anys i la mateixa celebració del 50è aniversari revivés l’esperit que ens animá a totes les persones que vam prendre part en la creació de la parròquia del Fondo. I que enmig del nebulós record emergís la bella figura humana de Jesús de Natzaret!