Tanquem el localet

Aquesta setmana hem tancat el localet del carrer Sant Domènec. El “corraló”, que és on hem tingut durant molt de temps la seu de Fòrum-Grama.

Han passat molts anys, des del dia que vam obrir el local. Era un magatzem de mals endreços que ens costà molt d’arranjr. Però la il·lusió era molt gran. Jo estava molt content perquè pensava que l’objectiu del desaparegut Club de Debats (que mantenia viu l’esperit de la mítica revista Grama), revivia amb Fòrum-Grama.

El nom reflectia l’objectiu: la paraula “grama” mostrava ben clarament que volíem assemblar-nos a aquella revista, que s’autoqualificava en el primer númro (any 1969) de ser una herba humil i pertinaç; i l’afegitó, ·”fòrum”, especificava que el nostre objectiu era crear una plataforma de trobada i diàlg, com ho era l’àgora per als grecs.

Vam viure moments de gran empenta, de compromís ide  treball. Però amb escassíssims mitjans econòmics. Per això també vam passar per diverses crisis i com el Guadiana, vam tancar el local i mig vam desaparèixer fins que, finida la revista Fòrum-Grama a l’arribar al número 100, després d’una temporada de letargia, vam fletar el web forumgrama.cat.

A més de tancar el ocal jo ja deu fer un mes que vaig presentar la renuncia del carrec de president de Fòrum-Grama. Son ja vint anys al front de l’associació. Una durada excessiva que s’explica per la comparació que he fet amb el Guadiana. Malgrat les dificultats que cada temps hem anat tenint, algú havia de mantenir encesa la llumeta del petit corraló. Afortunadament bufen aires nous, i a temps nous, gent nova.

Ho visc fins i tot amb goig. Per“o tambéuna mica de tristesa en constatar que coses bones per a la ciutat, com el Fòrum, hagin de fer front a tants obstacles i amb tan poc suport de les institucions. No cal dir que penso en la llunyana desaparició de la mítica Grama just quan arribà la democràcia, i amb la més recents del Grup d’Història Manuel Berruezo o, en la de Fondo-Comerç, poques setmanes enrere.

Penso que Santa Coloma és una ciutat jove. Fa pocs anys que se li concedí el títol de ciutat. Potser perquè venim d’un ahir tan pròxim ens falta la saó que dóna el temps. La sort és que tenim tot el futur al davant i l’esperança intacta. I a favor d’aquest futur millor, els passos ja fets.