Ve la primavera

Comença avui el mes de febrer. És un mes com de pas, d’abandonament de l’hivern i de rebuda de la primavera. Una primavera que ja treu els peus pels camps, pels sotabosc, o enfilada als arbres fruiters,  i que, tot i que encara el calendari oficial no la reconeixerà fins d’aquí a vint dies, l’aireja en ve ple. Ho va dir el poeta: “La primavera ha venido / madie sabe cómo ha sido”.

Serà  un mes intens perquè  a fora passen moltes coses i jo, particularment ja tinc l’agenda força plena. En què penso quan dic que passen moltes coses? Coses que vénen ja de lluny, com el drama dels refugiats, però que després de la gran manifestació de Barcelona es produeixin canvis, almenys a Cataluny. I coses més d’ara, com la imposició de la política del nou president dels Estats Units, que van decantant la balança de la política del món occidental, cap al populisme, cap a l’aversió a les persones dels països menys desenvolupats que viuen entre nosaltres.

Personalment visc canvis en les meves activitats i en la meva vida. Per exemple, avui lliuro el meu cotxe a una meva neboda. O avui ja no vaig a la reunió de la junta de Fòrum-Grama perquè fa un parell de setmanes que he deixat de ser-ne el responsable, i penso que és bo deixar el camí lliure en aquesta nova etapa de l’associació. Em dedicaré a Amics i Amigues del Fondo. I a bastir l’espai que du el meu nom a la biblioteca del Fondo. I a escriure, llegir i endreçar les meves coses. I, si puc, contactar més amb la natura, ni que sigui acostant-me a Sant Jeroni de la Murtra,que tinc molt a prop de casa.

I a viure! Sobretot això: a viure!, escoltant la invitació de la naturalesa que amb la meravellosa catifa floral amb què embelleix el nostre món proclama el triomf de la vida.