Un bon record (i 3)

Acabo el tridu dedicat al meu cotxe evocant els horitzons que els automòbils m’han obert. Haig de dir que m’agrada conduir. Sobretot per carreteres o autopistes amb poc trànsit, i puc contemplar el paisatge. Desplaçar-me, anar lluny, descobrir llocs que no coneixia… no m’ha fet mai mandra, i he fet força quilòmetres d’una tongada. Amb una sola jornada fa poc vaig anar a Extremadura i en el meu haver, hi ha l’anada a Portugal, quan cercava les Santes Colomes del país; vaig pujar de Coimbra fins a Galícia, i de Galícia vaig tornar a casa, fent una aturada a Catalañazor, també rere una esglesiola dedicada a Santa Coloma, que el mapa situava en les immediacions d’aquest poblet de Sòria.

Sense el cotxe m’hauria estat molt difícil dur a terme les investigacions que he fet sobre les poblacions que duen el nom de Santa Coloma, o la investigació sobre l’arbre genealògic patern, seguint –a més dels arxius parroquials–  els territoris per on circulà el meu primer cognom. Ben diferentment del cognom matern que consta haver estat des de fa quasi mil anys a Cerdanyola, els Sayrach van venir de l’aleshores llunyà Regne de França, país on abunden els noms acabats en   –ac.  D’Isona (Conca Dellà) es van traslladar a Valls (cent anys), i de Valls a l’Espluga Calba (cent anys més), per acabar establint-se a Barcelona.

Ha estat la recerca de les Santes Colomes el que m’ha fet viatjar més. A més de la ruta per Catalunya (amb Andorra i Catalunya nord), he seguit la zona d’influència del Camí de Santiago (tot el nord d’Espanya) i la zona marcada pel Camí portuguès, que puja a Galícia. Per  França m’he mogut molt, de sud a nord i d’est a oest, cercant la trentena de Sntes Colomes. I com que la devoció a la santa ve d’antic, un gran nombre d¡aquests pobles es troben en lloc perduts, de vegades al terme de camins poc accessibles, de manera que els viatges sovint s’han convertit en aventures, i m’ha tocat dormir dins del cotxe, o a terra en fer-se de nit enmig d’un bosc apartat de tot.

Són moltes alegries. El goig de les descobertes, la contemplació dels paisatges, conèixer persones i poblacions, superar dificultats i fruir de molta bellesa, immers moltes estones en la soledat i el silenci.

Fotos: a dalt, apunt pres en el càmping de Contioles; es veu la meva petita tenda i, al costat, el meu primer cotxe, un 4L. A sota, l’antic poble de Ceyrac (Auvèrnia, França). Avui hi viuen un centenar de persones, el poble ha crescut a la part baixa (Barri Bas, en occità). La tercera foto (de Joan López Berruezo) és de Santa Coloma de les Illes (Rosselló). En la foto següent es veu el poble de Rua (Conca Dellà), en el qual no hi viu ningú. La foto dsrrrera pertany al poble també abandonat d’Erilcastell (Ribagorça), antiga residència dels Erill, poderosos senyors del Pirineu.