“Som molt bona gent”

L’Albert m’envia una foto en la que se’m veu en la manifestació d’ahir  amb la Geli, quan baixàvem per una Via Laietana plena de gom a gom. No pot estar-se d’afegir aquest comentari: “Quin país tenim, som molt bona gent”, que a mi també em vingué molts cops a la ment. Realment trobar-te enmig d’una multitud de persones que surten al carrer per forçar els polítics que obrin les fronteres per acollir els milers de refugiats que havent fugit de la guerra i la mort ara es troben en condicions  infrahumanes,  és meravellós. Una exigència –la del poble–que al cap i a la fi comporta uns inconvenients que cauran sobre nostre, però que s’accepta perquè el sentit de solidaritat és més fort.

Em mirava les persones enmig de les quals  caminava. Gent molt diversa, edats molt diferents, la impressió de pertànyer a nivells socials també diversos i afinitats polítiques heterogènies, fins i tot contraposades. El que unia la multitud eren dues coses: la com-passió (el sentiment de compatir el sofriment de tanta gent víctima de ls guerra), i les ganes d’ajudar. Em vaig entretenir fent fotografies de diferents grups i persones, una de selecció de les quals us ofereixo.

Una dona jove deia a un periodista que no sabia si la manifestació serviria per a res. “Però com podia quedar-me  casa –s’exclamà–, pensant en el sofriment dels refugiats?” I un pare també jove que duia el seu nen en braços, raonava així: “El meu fill no té encara dos anys. M’horroritza només pensar que pogués ser un dels nens que malviuen a Grècia i que ningú l’ajudés!”

M’omple de goig –com a l’Albert– sentir que pertanyo a un poble que té uns  sentiments tan altruistes; que surt al carrer per exigir als governants d‘Europa que treguin els murs i obrin les fronteres, i que acullin els refugiats. I no puc per menys d’alegrar-me vivint el procés que ens donarà la llibertat per fer un país més bo, més just i més solidari; i que, essent un estat independent,  podrà fer sentir a les cancelleries europees  la veu que ahir omplí els carrers de Barcelona.

Lliures, per poder suprimir totes les fronteres inhumanes: per “legals” que puguin ser.