Casa nostra, casa vostra

Aquestes ratlles per recordar que avui sortirem al carrer per denunciar la passivitat dels governs europeus davant la tragedia dels refugiats. Milers de persones fugen dels seus països per escapar de situacions molt greus i de la falta de llibertat. Desesperats, es llencen a una aventura que els costar la vida. I ho fan perquè si es queden la mort no els és un perill sinó un fet segur.

Sortosament Catalunya –que en acabar la guerra civil va haver de superar un tràgic exili als campaments de refugiats del sud de França– és un país acollidor, molt sensible a l’actual drama humà, que es desenvolupa just en un mar que sempre l’hem considerat “nostre” i que no volem que es converteixi en el mare mortum d’ara.

Catalunya ha obert les portes i s’ha ofert a rebre tants refugiats com pugui: el govern, les institucions, les entitats, les famílies. La gent! Però les portes les tanquen els estats europeus i, en concret aquí, l’Estat espanyol. I què fer, quan una porta no la podem obrir i la mort se’ns tira al damunt? L’esbotzem! Que és el que volem fer amb la manifestació d’avui: no una persona, no una família ni un governant…sinó el poble!, que surt al carrer i exigeix que s’obri la porta perquè els refugiats entrin.

Som-hi! Quants més, millor.