Festivitat de Santa Coloma
Quadre del pintor Joaquim Mir, un dia de mercat entorn de l’antiga parròquia de Santa Coloma (avui, Sant Josep Oriol). En els pobles petits la parròquia era el nucli de la vida del veïnat
Celebrem la festivitat de Santa Coloma, la patrona de la nostra ciutat, encara que avui això dels patrons es pot dir que queda relegat a l’àmbit religiós, quan anys enrere, la santa ocupava un lloc preeminent en l’ànima popular; després de molts segles de cristiandat la parròquia s’havia convertit en el centre de la vida de les poblacions. Per això la festa de la santa era la més gran del calendari, la Festa Major. En altres llocs com Vilafranca o Mataró i, sobretot en pobles petits, el sants patrons tot i que han anat perdent la devoció de la gent i el caràcter religiós, continuen sent com una mena de símbols totèmics, que formen part de la identitat del poble.
Any 1990: els alcaldes de les Santes Colomes catalanes firmen a la Torre Balldovina l’Agermanament de les seves resepctives poblacions. Presidí l’acte Lluís Hernández
A mi em semblava que no era bo que a Santa Coloma la figura de la santa es perdés i es quedés com tancada dins de l’Església. Si és veritat que el poble que perd les arrels perd la seva identitat, una manera de no perdre-les és salvaguardar la radici´que va lligada als llocs, al folklore i a les festes, a més de dependre molt directament de la vida de la gent i dels esdeveniments socials. Poques coses tenim més adients per recordar la Santa Coloma antiga que la figura de la nostra patrona, amb la seva festivitat com el culminant de la seva presència enmig de la població.
La imatge de la santa (en la foto, imatge-relicari de la parròquia de Santa Coloma de la Comanda, Fenolleda, Catalunya Nord) és l’element principal que dóna peu a l’Agermanament. Per als creients és la protectora del poble i, atesa la seva llarga influència en la gent que l”ha invocada al llarg de segles, seria bo que fos tota la ciutat que la reconegués, en certa manera, com a personatge o “símbol” identitari de la població
Amb el projecte de l‘Agermanament de les Santes Colomes Catalanes es pretenia enllaçar les dels països catalans que duen el nom de la màrtir francesa: les sis del Principat, la d’Andorra i les tres de la Catalunya Nord. Un agermanament propiciat pel nom i, a més, per l’atractiva figura de la santa i per la història antiga comuna. Un agermanament que donaria pas a un turisme “fratern”, i a l’intercanvi cultural i fins i tot el comercial, basat en la riquesa que atresoren les diferents Santes Colomes catalanes, sigui pel tipisme del poble, sigui per l’església o altres edificis arquitectònicament interessants, o pel paisatge on es troben, pels seus vins i productes de la terra i per la història i vida de cada població. La relació, amistosa, podria estendre’s a altres Santes Colomes no catalanes d’Espanya, de Portugal i de França.
L’Ajuntament (que en liderava el projecte), el deixà morir, i ni les parròquies ni la societat civil se’l van fer seu. És una llàstima! Els efectes positius que se’n derivarien són molts.
Dues Santes Colomes. La de dalt pertany al Principat d’Andorra, l’origen del qual està estretament lligat a Catalunya, i signà l’Agermanament. La de baix és Santa Coloma de Rudrón (Burgos, Espanya). No entra en l’Agermanament però hi vam tenir contactes -amb alguns dels pocs veïns que hi viuen. Els va fer molta il·lusió la idea de mantenir algun contacte. Per mi és una de les Santes Colomes més boniques.
Sigues el primer en comentar on "Desembre, 31 dissabte"