Nit de Nadal

Apunt amb el que volia recordar el meu primer Nadal al Fondo: la missa de mitjanit celebrada en un magatzem del barri
He viscut molts Nadals, sempre amb devoció per tot el que representa. Aspectes familiars a part, en destacaria el pessebre i la missa del gall. De pessebres em sembla recordar que ja en fèiem amb l’avi i el papà, no n’estic segur, però ho afirmaria. Sí tinc presents els de quan érem més grandets, amb les muntanyes de suro, el caminet que duia a la cova amb terra i el riuet amb paper de plata. Rere les muntanyes un paper de color blau fosc feia de cel. ¿Què era, el que més m’agradava? Que en aquell petit pessebre es resumia el món sencer. Un món que era bo. Tot duia al portal on hi havia el nen Jesús amb la verge i sant Josep, i el bou i la mula. I el més bonic, que es dirigia a la cova, menys el caganer, que s’amagava en un racó.

Nena amb els seus dos germanets, a Oagadougou, la capital de Burkina- Faso. Composició per a una felicitació de Nadal
Més gran vaig conèixer la història del primer pessebre del món, que creà sant Francesc d’Assís a Greccio. El seu biògraf Tomàs de Celano contà que en arribar el dia de Nadal Francesc cridà el seu amic Joan i li digué: “Si vols que celebrem aquesta festa corre i comença a preparar el que et diré; vull representar l’infant nascut a Betlem i veure amb els meus propis ulls com va sofrir les incomoditats en un pessebre i posat en un jaç de palla entre el bou i l’ase”. Aparellat el lloc, “homes i dones de la rodalia hi acudiren portant contents espelmes i teies, per il·luminar la nit”. “En aquella escena és honorada la simplicitat, és enaltida la pobresa i recomanada la humilitat. Greccio esdevenia una nova Betlem”.
Recordo haver llegit un article de la Montserrat Roig que confessava la seva admiració per la sorprenent idea d’un Déu que s’empetiteix i que es converteix en un nen per viure l’aventura humana, amb tot el que té, la vida, d’agradable i sublim i, alhora, de baix i mesquí. El que és jo, ¡com he recordat el meu primer Nadal a Santa Coloma! La missa la vam celebrar en un magatzem davant del mercat del Fondo, que ens deixaren els amos de la botiga de llegums l’Olla de Plata. Sabia que mai més viuríem un Nadal com aquell, tots tan tan pobres!
Em miro el Nadal com una imatge de la salvació que les persones esperem, ni que sigui només pressentint-la. Una llum!, en la nit fosca del món.
Sigues el primer en comentar on "Desembre, 24 dissabte"