Agermanament de les Santes Colomes Catalanes

Un projecte que em va fer molta il·lusió però que no prosperà, tot i que penso que per poc que els ajuntaments i les parròquies i la societat civil se’l fessin seu, tindria uns efectes  socials i culturals que enamorarien. A Catalunya (el Principat, Catalunya Nord i Andorra), hi ha nou poblacions anomenades Santa Coloma  (i trenta pobles que des dels seus remots orígens tenen la parròquia dedicada a la màrtir Coloma.

Al nord d’Espanya –seguint el Camí de Sant Jaume– hi ha una trentena de Santes Colomes i, a Portugal, més de deu. A França –d’on va venir la devoció a la santa– hi ha més de trenta pobles que es diuen Santa Coloma (Sainte Colombe).

L’agermanament pròpiament dit abraçava el territori català dels tres estats. Al tenir en les arrels una història comuna els llaços ens farien més catalans, i en relacionar-nos amb les altres  Santes Colomes d’Espanya, Portugal i França (amb els quals podríem crear un dia de les Santes Colomes), seríem més “universals”. En aquest projecte s’hi comprometé poca gent perquè, depenent dels polítics, aquesta van assajar només la relació institucional i, sense la pblació,  se’ls escapà l’ànima.

Fòrum-Grama

Ho he repetit molts cops: Fòrum-Grama és fill de la famosa revista Grama:  el mateix fundador i, en els inicis, impulsant-ho  gent de l’antiga redacció de Grama. L’objectiu de Grama, com he escrit més amunt, va sobreviure mentre durà el Club de Debats i va prendre novament forma quan el diari El Punt va voler reflotar-la; un intent que només durà un any (1996) però que va propiciar que la redacció de Santa Coloma es transformés (any 1996) en l’embrió de l’associació Fòrum-Grama.

Ja aquell mateix any va treure un butlletí que aviat es convertí en una revista mensual, de la qual aparegueren 100 número. Fòrum-Grama ha tingut com objectiu ser una plataforma independent i oberta a tothom, de trobada i diàleg. Desapareguda la revista va crear el web, que manté els mateixos objectiu i esperit. Parlant de la revista i del web (més les xerrades i els debats), algú pot quantificar a quantes persones ha arribat el Forum?

Edicions Fòrum-Grama

El Fòrum porta publicats ja quinze llibres, de manera que sense ser-ho, ha fet d’editorial. Llibres que salvaguarden la memòria històrica i que en tractar temes d’actualitat contribueix a la creació de pensament, de debat i de diàleg. Del Fòrum, precisament, van néixer els Debats 2007, que s’han anat repetint fins avui (Debats 2017), duts a terme conjuntament amb amb Centre Excursionista Puigcastellar i el Casal del Mestre i, esporàdicament, amb la participació d’altres entitats.

Amics i Amigues del Fondo

Tanco aquest breu itinerari a través de les activitats en les què he col·laborat, referint-me a la naixent  associació Amics i Amigues del Fondo. Com si es tractés del típic viatge que acaba on començà, es pot dir que a l’última etapa torno al meu barri, al Fondo, d’un partí el meu periple colomenc de cinquanta anys, i pel qual la ciutat m’atorgarà demà passat el Premi Santa Coloma. He escrit aquestes gloses perquè vull que més enllà del premiat es contempli l’obra feta i les persones que ho han fet possible. I perquè en repassar tot el que s’evoca en la presentació del premi ens fem una idea –només pot ser aproximada– de l’immensa quantitat de persones que han estat fent moure les coses de les que he intentat aixecar acta. M’agrada acabar el relat amb la referència a l’associació Amics i Amigues del Fondo perquè, en estar-se incubant, projecta la mirada al futur i des d’un barri on sembla que amb els molts nouvinguts que hi ha aterrat, tot comença. Si és bo recordar d’on venim encara és millor adonar-nos cap a on apunta el camí. I seguir-lo.

butlleti-4-novembre-desembre