Enceto un breu resum de les activitats en les que m’he vist involucrat al llarg dels cinquanta anys que sóc a Santa Coloma. Ho faig perquè es pensi en el gran nombre de persones que hi han pres part i les han promogut. Si sant Ignasi quan resava deia a Déu “non nobis , Domine, sed nomini tuo da gloriam”, bé podria traduir-ho dient “no és a mi que se m’ha de premiar sinó a la gent que ha obrat les activitats que se m’atruibueixen. 

Parròquia Sant Joan Baptista del Fondo

Les activitats que s’esmenten en la concessió del premi Ciutat de Santa Coloma comencen amb la fundació de la parròquia de Sant Jan Baptista al barri del Fondo. No va ser idea meva sinó un mandat del  bisbe Gregorio Modrego, que m’envià a Santa Coloma per fundar una parròquia al barri del Fondo, formant equip amb tres companys, els capellans Salvador Cabré, Joaquim Trias i Josep Esquirol, que havien d’erigir també sengles parròquies als barris de Singuerlín, Riu i Raval.

En la tasca se’ns ajuntaren els vicaris de les dues parròquies preexistents, Pere Núñez i Andreu Pagès, i no tardaren a venir els capellans Josep Sànchez (que substitui al rector de Santa Rosa), Josep Catà (que creà la parròquia de Can Mariné), Antoni Antonijoan (que fundà la parròquia de Riu Sud) i Joan Moran, que succeí a Josep Esquirol, al Raval. Un nodrit  equip pastoral que, seguint el Concili Vaticà II, dugué a terme una pastoral que incidí profundament en la ciutat. M’agrada recordar aquests inicis perquè són el motor de la tasca desenvolupada posteriorment.

Comunitat parroquial

Tot just obert el lloc de culte, la nau s’omplí de “feligresos” procedents de les parròquies dels pobles d’origen. Gent senzilla i humil, d’una religiositat tradicional. Els vam acollir veient en ells la imatge dels pobres, que són els preferits de Déu. I si en general no prengueren part en les activitats de carrer, més arriscades –com les manifestacions reivindicatives– sempre els donaren el seu suport. Però ben aviat vam promoure la formació d’equips d’adults i els equips de la JOC, d’acord amb el compromís que havíem pres els quatre nous rectors abans d’aterrar a Santa Coloma d’impulsar l’acció catòlica especialitzada i fer petits grups de fe.

La JOC

El local parroquial va atreure el jovent. Nois i noies inquiets que trobaven un lloc on es podien relacionar amb altres nois i noies. El moviment jocista els va fer conscients de la seva altíssima dignitat com a persones “humanes”, i els animà a lluitar per canviar la societat i el barri. En el meu llibre En el Fondo, a l’índex onomàstic surten més de 170 noms de joves, que es movien a l’entorn de la parròquia.

M’agradaria citar-los un per un perquè es veiés la quantitat de persones que hi ha rere dels treballs i activitats que es feien, i que fàcilment es poden atribuir a qui pel seu càrrec apareix més. La JOC, amb el seu mètode de formació –la cèlebre “revisió de vida”– va modelar la personalitat dels jocistes que aprengueren a contemplar la societat a la llum de l’evangeli i a prendre els compromisos adients, per millorar-la. Aquesta formació seria una excel·lent base per quan més tard entrarien a militar en els partits polítics que apareixien a mesura que el règim franquista moria.

Activitat social

L’activitat de les noves parròquies contribuí a la conscienciació social de la gent (conscienciació ja prou provocada per les pèssimes condicions del barri) i, aprofitant que el govern dictatorial permetia a l’Església desenvolupar activitats de tipus associatiu, cultural i recreatiu (donada la bona relació de la jerarquia eclesiàstica i el Règim), les parròquies van promoure els centres socials i animaren la gent a fundar les associacions de veïns. La parròquia del Fondo promogué els “Diálogos de juventud” que van reunir molts nois i noies en unes trobades en les que es debatien temes d’actualitat. Per completar la formació dels nois es creà la Biblioteca Popular (a la que assistien molts nens i nenes per fer els deures, comptant amb el suport d’un equip de dones del barri). Els joves el Fondo van jugar un paper molt actiu en la creació de la revista Grama, que es convertí en la veu e la població i en un poderós element de conscienciació. Igual com la parròquia que per separar les activitats socials de les religioses havia promogut el Centro Amigos del Fondo, va publicar el full parroquial, mentre que Grama va ser una revista no confessional i independent.

(continuarà en les gloses sucessives)