El Club de Debats
Arribada la democràcia Grama plegà quan la subvenció que l’Ajuntament donava a la revista no aconseguí l’aprovació del ple, en empatar el sí del partit del govern (PSUC) amb el no de l’oposició (PSC), que acusava la revista d’afavorir el PSUC. L’alcalde va desempatar el resultat amb el seu vot qualificat, però alehores Eugeni Madueño, director de la revista, va refusar la subvenció en obtenir-la amb l’Ajuntament dividit. Grama va plegar.
Quadern editat per l’Ajuntament amb les conferències de l’any, trduïdes al castellà. (La versió original, en català, es perdé)
Per continuar l’esperit de la revista els gramers més antics i nous col·laboradors fundaren el Club de Debats, una plataforma plural i lliure, de diàleg i pensament, que va organitzar sortides per conèixer el país i xerrades i debats amb personatges d’aquí i d’Espanya (com José Luis L. Aranguren) del camp de la cultura i de la política. Els problemes econòmics i la poca col·laboració ciutadana –tot i l’èxit que aconseguien les activitats que es realitzaven–, més la marxa de la ciutat d’uns quants dels principals promotors del Club acabaren matant la iniciativa, que es resistí a morir integrant-se al Centre Excursionista Puigcastellar, com una secció més, amb el nom de Club de Sortides i Debats.
El professor Aranguren vingué diversos cops a Santa Coloma, després d’una primera conferència seguida d’un sopar, que donà origen a una relació amistosa del Club de debats i ell
Política
Primer ple de l’Ajuntament democràtic celebrat al pavelló esportiu de Can Sisteré, amb l’assistència de molts ciutadans
Amb el declivi de la dictadura i l’arribada de la democràcia sortiren a la llum els partits polítics. Molts cristians de Santa Coloma van ingressar en els partits, prevalentment en els d’esquerra. En les primeres eleccions guanyà el PSUC, i el capellà Lluís Hernández va ser elegit alcalde. Jo vaig entrar amb ell a l’Ajuntament com regidor independent, i em van encarregar Urbanisme.
Xavier Valls presenta el Pla Popular al Casal de Cultura de Santa Rosa, enmig de l’exposició de Grama sobre el Pl. l seu costat, el rector de la parròquia Josep Sánchez
Vam tenir molta feina i vam treballar molt. I haig de dir que vaig comptar ambun magnífic equip format per companys polítics i tècnics municipals. Però, sobretot, vam disposar del Pla Popular, fruit del treball de moltíssims ciutadans, sota la batuta de l’arquitecte colomenc XavierValls, que redactà un pla per transformar la ciutat suburbial en la ciutat agradable i apta per viure-hi, d’avui. Al Pla s’hi afegí el projecte dels veïns i veïnes del Fondo conegut amb el nom de la Via Cívica, que s’aplicaria també a tots els barris; en essència consistia en dotar-los d’una plaça, d’una via central, d’un centre cívic, d’una escola i d’un equipament sanitari.
L’Heura
Al cim del Turó del Pollo amb Màrius Sampere, poeta, responsable de l’equip de professors de català de l’Heura, i l’Alfons Martínez, històric lluitador cívic del Centre Excursionista Puigcastellar, celebrant els 75 anys de tots tres
Entre el meu primer mandat i el segon vaig treballar en la normalització lingüística. Amb la idea de prestigiar la nostra llengua i cultura i d’acostar-hi els centres andalusos de la ciutat, vaig promoure la fundació de l’Heura, un centre cultural netament català. A l’Heura se li acoblaren els professors de català, amb Màrius Sampere de responsable. Formaaren l’equip de l’Heuraa persones de molta vàlua. Vam fundar un butlletí, es van organitzar conferències i xerrades i vam iniciar la col·lecció de Quaderns, amb l’eloqüent subtítol “Santa Coloma i la seva gent”. La vocació de l’Heura era crear la plataforma de trobada i diàleg que perseguiren Grama i el Club de Debats, però la direcció del Consorci de Normalització Lingüística va fer valdre l’objectiu pioritari d’ensenyar la llengua i d’uniformar els centres similars, i les tasques “culturals” del centre pràcticament es van anar deixant per a les entitats més dedicades a la cultura.
Pla Estratègic Santa Coloma 2000
La segona vegada que vaig ser regidor em vaig encarregar del potent Gabinet de Planificació, que acabàvem de fundar, amb nou analistes i dues secretàries. La ciutat ja estava encarrilada, teníem el Pla Popular i la “ciutat dibuixada”, que a mesura que tinguéssim els projectes tècnics i diner suficient es faria realitat. Calia preveure el futur. Tot l’Ajuntament, els polítics i funcionaris, amb l’ajuda d’especialistes de Barcelona, va dedicar llargues sessions per preveure la Santa Coloma del 2000. Es van publicar dos llibres sobre el Pla, i fulletons d’informació i treball. Total el projecte mogué unes 500 persones, i se n’aprovaren les línies mestres.
Jo em mirava el futur amb il·lusió, recordant quan al dur a terme la plantada d’arbres, esperava que al créixer i florir, els veïns ho llegissin com l’anunci de la recuperació de la ciutat, que semblava impossible. Lamentablement al canviar de color el govern municipal el Gabinet de Planificació s’abolí. Penso, però, que les idees principals del Pla Estratègic impregnaren els mandats successius.
El parc Europa, projectat per l’aquitecte Coque Bianco, avui és una bella imatge de la Santa Coloma que somiàvem quan vam promoure la plantació d’arbres en la ciutat desolada
Sigues el primer en comentar on "Desembre, 11 diumenge"