“Consumatum est”

La sensació que tot s’havia consumat. El viatge l’havia dut a Ítaca, fora de la Terra i del temps. S’ha acabat, per ell, el temps de l’espera, un cop assolida la plenitud en el futur absolut, en l’eternitat.

És la sensació que vaig tenir ahir, al tanatori de Collserola, on ens vam aplegar un munt de familiars i amics i amigues d’ell i dels seus fills. Una trobada sense protocol, senzilla, sentida i profunda. Espontània. Arrenglerats en dues nodrides fileres li vam fer l’escolta i el vam acompanyar a l’última sala. Uns cants que em van semblar llunyans, com una pregària o un sospir –un eco del més enllà–, que feien de fons, mentre parlaven el Francesc, la Mirta, l’Eulalia, el Guillem… Ploràvem i somrèiem? Igual que quan plou dolçament, que surt l’arc-iris.

Per mi va ser una experiència estranya, d’una pau indicible, un viure en un estat de rara autenticitat i bondat. Em sentia en la terra i, alhora, com si m’acostés a les portes del cel, sense traspassar-les. L’Eulàlia va dir-nos al Manuel i a mi si volíem veure el germà per última vegada. Li vam dir que no. Per què? Ell ja ens havia donat l’últim adéu i ja no era aquí.

No escric més. Ara, silenci. I coninuar fent camí. “De cara al vent, en ple vent del món, cercant a Déu, cercant la llum, cercant la pau”, com cantàvem (resàvem?) ahir.

Copio aquí sota les paraules que l’Eulàlia va dirigir al seu pare:

3 de desembre 2016

Estimat pare,

Estimat pare, moltes gràcies. No dient-nos que vas emmalaltir just després de marxar a Austràlia, ho vas fer possible, evitant-nos preocupacions. Ha estat una prova del molt que m’estimes i de com de fort i generós ets.

M’agrada pensar que aquests darrers mesos hem fet un nou viatge. Molt diferent, el més difícil. Però ple d’amor i de vida. No sabíem quant temps teníem ni on acabaria. En algun lloc del més enllà amb la mare, els teus pares i germans. Ha estat un orgull estar al teu costat, cuidant-te, fent camí plegats. Tu has fet fàcil el més difícil, mostrant-te valent, tranquil, confiat i amorós. Mai has perdut el somriure i la capacitat d’estimar. 

Aquests darrers quasi quatre anys sense la mare [la Pili] han estat els més durs de les nostres vides però el teu amor etern envers ella i el teu coratge i capacitat de superació han estat corprenedors. Perdre la teva mare de tan petitó també va ser una prova molt forta. Quina sort que després amb la mare us vau estimar tant! Després del seu traspàs, l’has continuat estimant i ens has donat amor fins l’últim dia. Estic contenta que ara estiguis amb totes dues. 

Heu estat uns pares extraordinaris. Ens heu deixat la millor herència, la dels valors de la bondat, la generositat, l’honestedat, l’autenticitat i l’austeritat. Espero que siguem capaços de seguir les vostres passes.

T’estimo molt.                                                                              Eulàlia