Enterrament
El Narcís ha mort el dissabte, 3 de desembre, a la 1 del migdia. L’enterrament serà dilluns, dia 5, a les 3 de la tarda, al tanatori de Collserola. Després d’una breu trobada el seu cos serà incinerat. No hi haurà vetlla.
El Narcís ha mort el dissabte, 3 de desembre, a la 1 del migdia. L’enterrament serà dilluns, dia 5, a les 3 de la tarda, al tanatori de Collserola. Després d’una breu trobada el seu cos serà incinerat. No hi haurà vetlla.
Hola Jaume
Ha estat una bona experiencia anar seguint els teus comentaris sobre la ultima malaltia del teu germa Narcis i les reflexions que has anat fent sobre la mort en general.
Es rar en la nostra cultura parlar de la mort amb una certa normalitat i fugir d’ estereotips que no agraden. I sobretot donar-hi aquesta llum de la fe que la vostra familia ha mantingut sempre,
Aixo no ho te tothom qui vol i es bonic poder-ho viure i veure.
Rep el nostre condol
No podrem venir a la Ceremonia ja que tenim nets a dinar cada dia i es fa complicat combinar-ho i mes amb poc temps
A veure si, a l’ ultim podem fer la trobada penedesenca.
Una abraçada
Jordi i Enrica
Jordi, que bonic i sentit, aquest vostre comentari. I sí, tens raó: poder veure la mort com un fet natural, trist però normal, amb el qual es pot coronar una vida. Si a més tens fe vius amb l’esperança que hi ha un més enllà. Sobretot, però, la fe et fa viure la vida amb més profunditat, perquè t’adones que totes les coses, incloses les aparentment més petites, tenen un transfons immortal. Gràcies, Jordi i Èrica.
El meu condol. PetonsPaqui Arenas
Enviado desde Yahoo Mail con Android El dom. 4 4e dic. 4e 2016 a las 1:35, CAPVESPRE jps escribió: | jaumepsayrach posted: “EnterramentEl Narcís ha mort el dissabte, 3 de desembre, a la 1 del migdia. L’enterrament serà dilluns, dia 5, a les 3 de la tarda, al tanatori de Collserola. Després d’una breu trobada el seu cos serà incinerat. No hi haurà vetlla.” | |
Gràcies, Paqui, et tincmoltpresent i t’agraeixo la teva antiga i sempre nova amistat.
Hola Jaume
Soc la Maria Antònia de Vilafranca. M’acaba de trucar l’Olga per donar-me la notícia de la mort del teu germà. Rep una abraçada de condol meva i també de l’Olga. Demà ens havíem de veure a casa de la Maura, oi? Trobarem un altre dia per retrobar-nos.
Sí, no faltaria més, ens trobarem un altre dia. Les anades a Vilafranca m’agraden molt, i em fan molt feliç. Hi vaig aprendre molt, vaig coneixe-us a vosaltres -aleshores una joventut esplèndida i avui unes persnes molt maques, i vaig disfrutar vivint en la bonica ciutat de Vilgfranca, i els estius a Penyafort. Coses que formn part de la vida, com ara l partença de meu germà: una mort tranquil·la, acceptada i desitjada, perquè era -ha estat- la coronació d’una vida de fe i amor. Moltes gràcies, Maria Antònia i Olga, pel vostre condol.
Al cel sia. Sento molt la seva partida.