El Narcís se n’ha anat
Molt de pressa. Havia decidit anar-se’n i, forçant la màquina, tranquil i content, aquest migdia ha marxat. Ahir, estant ja sedat, el vaig cridar pel seu nom, girà el cap, obrí els ulls i va assajar un somriure. Fent-li un petó de comiat li vaig desitjar un feliç viatge. I avui, abans que el tornés a veure, ha creuat silenciosament el mur que ens separa de l’altre món.
Què haurà vist? ¿S’haurà trobat ja amb la Pili i amb l’Abelard, amb el Miquel-Àngel (en la foto del costat és amb ell, quan era escolà de Montserrat), amb la Goretti i amb les tietes; i potser una mica més amunt amb els papàs i els avis? Haurà conegut la llarga corrua de parents que ens han precedit, si no és que el Joan de Baix l’ha entretingut explicant-li com són al cel els pardals, i els esquirols, els conills de bosc i les tortugues… Quin goig veure de prop la lluna i el sol, i poder sortir aquesta nit a fer un passeig per la Via Làctea, més brillant encara que com la vèiem a Can Fatjó dels Xiprers! I com riurà recordant que fa dos dies patia per la por de morir abans d’acabar el darrer àlbum de fotos. El neuròleg quan el Narcís li va demanar que el sedessin perquè volia marxar li va dir que si moria no veuria a independència de Catalunya. El Narcís li va respondre que del cel estant la veuria molt millor que nosaltres, des de la Terra.
Però en qué m’entretinc, en quines disquisicions? Quan em van operar del cor l’amic Màrius Sampere em va preguntar si havia vist la Dama (és dir, la Mort), i vaig dir que només vaig sentir la fressa dels seus passos. Llavors els amics del Pradó em van demanar que escrivís un article explicant l’experiència. Suposo que els vaig decebre perquè els vaig contestar que res especial, fora d’una gran curiositat, esperant que se’m desvelaria el gran enigma de la nostra vida. Però –vaig afegir– que la fe m’acompanyava, i em donava prou confiança com per mantenir viva l’eperança de trobar-me amb una vida més plena.
Jo crec que el Narcís ja ho ha dilucidat. I que l’any vinent, per tots sants, el veurem amb la multitud de sants que poblen el cel.
Jaume, una forta abraçada en record del teu germà Narcís.