Record de Lluís Hernández

La inauguració del bust de Lluís Hernández per mi ha estat com una festa retro. Una evocació d’un passat de quatre dies enrere però que queda molt lluny. El temp de Lluís alcalde és d’ahir. Hi ha el Lluís veí de les Oliveres, el Lluís capellà, el Lluís del PSUC, abans del Lluís alcalde. I de fet, de la molt nombrosa concurrència que ens vam congregar a la vorera de l’estació del metro de Can Zam, l’edat dominant –m’observà una amiga–, no superava la seixantena d’anys. El cel tan fosc contribuía a tenyir de nostàlgia la trobada.

Em va agradar trobar-m’hi amb els amics “de sempre”. Bastant, de la prehistòria dels temps del Lluís. Persones amb les que he fet la història. Especialment emotiu em resultà apropar-me a l’amic Joan Moran, a tocar del monument, i recordar les moltes vegades que ell, el Joan i jo ens trobàvem indefectiblement a dinar al restaurant Cantó, cada mes. Parlàvem de política, però no era del que més. Crec que parlàvem molt més de les nostres vides i, particularment, de la vida de la fe. El de Lluís com a home creient és un aspecte que s’oblida massa. La mateixa Lali Vintró que en el seu magnífic parlament va fer una síntesi  biogràfica de l’alcalde només s’hi referí d’esquitllada, amb la divertida anècdota de quan ella era catòlica i es confessava amb el Lluís, vicari de la parròquia de Sant Andreu.

En Ferran Saro que ha vist coronats els seus esforços perquè s’erigís el monument del Lluís es guarda encara un projecte: que un dels Quaderns que editarà Fòrum-Grama sigui una biografia divulgativa de l’alcalde roig. No sabem encara qui farà el text. Però jo li pregaria que no oblidi la faceta del Lluís home de fe. Perquè per ell la fe no era una qüestió ornamental o cultural  sinó l’eix vertebrador de la seva vocació humana i política. El partit (el PSUC primer i Iniciativa després) eren l’instrument del que se servia per dur a terme la seva vocació profunda que, seguint la petja de Jesús de Natzaret, consistia a canviar la societat i les persones per fer, al món, l’Home nou i la Terra nova.

Ara que s’acosta Nadal, els qui l’acompanyàvem a l’Ajuntament potser recordarem que en uns moments difícils Lluís intentà animar-nos amb una frase: “Ens ha nascut un Nen”.