Santa Coloma, ciutat “acollidora”?

En acabar ahir la presentació i el desenvolupament del tercer Debat del cicle “La Santa Coloma Multicultural. Persones en Moviment”, hi va haver les intervencions dels  assistents. Vaig demanar la paraula, en primer lloc, per fer present que Amics i Amigues del Fondo hi preníem part. La nostra associació entra de ple en el tema, atès que el barri del Fondo ha viscut ja tres onades migratòries, i estem treballant tot pensant en el barri d’avui. I vaig intervenir, a més, per qüestionar, en certa manera, això de ser Santa Coloma una ciutat “acollidora”. Crec que seria més exacte parlar de ciutat “receptora” en la mesura que “rep” molts immigrants, i els ofereix l’espai ciutadà (places, jardins, el riu, la muntanya, centres cívics…) i els serveis bàsics. Aquí, els immigrants no queden reclosos en un gueto, ni se’ls priva dels serveis públics.

Sens dubte els espais on la gent nouvinguda pot acudir –com qualsevol altre ciutadà– a la llarga fan que els nouvinguts se sentin del lloc. L’ús de la ciutat, la falta de barreres, fa de Santa Coloma una ciutat “acollidora” en un sentit ampli, una ciutat que no margina. Però aquesta és una integració passiva, osmòtica, que per ella sola no crea la trobada i barreja de la gent diferent. Filant prim diré que ni l’atenció als immigrants i els ajuts que se’ls ofereix per resoldre els seus problemes, de per si no creen la convivència, si bé suprimeixen uns obstacles que la fan difícil. Ser usuari d’un servei (agafar el metro, anar a l’hospital, dur els nens a l’escola…) no és el mateix que “mesclar-se” amb la gent d’aquí i participar en a vida social de la ciutat, cosa que sí es realitzà amb els nouvinguts els anys 60-70, en primer lloc, perquè en els barris on recalaren eren la majoria que hi vivia i, en segon lloc, per la seva afinitat cultural i idiomàtica.

Cal trobar activitats que atreguin la nova gent i en puguin ser protagonistes. Vaig posar l’exemple dels castells del Fondo. Fer aquestes torres humanes atreu veïns antics i veïns nous. Un altre exemple el veig en es berenars multiètnics que estem promovent Amics i Amigues del Fondo. Els assistents –sobre tot les dones assistents– porten coses típiques, que elles elaboren. La gent es relaciona. I la trobada dóna peu a explicar costums diferents, com ara, que acaba l’any i en comença el 2017, diada que se celebra molt diversament, en el món.

Vaig acabar amb un somni: convertir la Festa Major (la festa grossa de tota la ciutat) en una festassa multiètnica. Us ho imagineu? Tot l’any preparant-la i, arribat el dia, l’esclat final!