L’exemple de sant Martí

Dijous havia decidit que ahir dedicaria la glosa a sant Martí de Tours, un sant amb el que simpatitzo de molt jove, pel bonic exemple que ens donà amb el llegendari miracle de quan compartí la capa amb un pobrissó (que va fer que l’endemà el mateix Jesús se li presentés, cobert amb la roba lliurada al mendicant). A més sant Martí era el patró de la parròquia de Cerdanyola, a la qual pertanyia Can Fatjó dels Xiprers; els meus avantpassats materns havien tingut molta tirada. Jo era jovenet i molt idealista. Al col·legi ens havien inculcat que ser cristià volia dir lliurar-te als altres i, en especial, als més pobres. ¿Trobaria en aquell temps un sant més suggestiu que el bisbe de Tours? Haig d’afegir que a Catalunya el seu culte, procedent de França, s’introduí molt d’hora, igual que el culte a la màrtir francesa santa Coloma. Posteriorment, els  peregrins que venien de França fent el camí de Santiago, encara van fer més intensa la fama d’aquests sants.

Divendres, però, m’era difícil trobar prou calma per parlar de sant Martí. La victòria de Trump em donava voltes pel cap. A més, tenia una entrevista molt important amb el tècnic que ens adapta el web del Fòrum, que m’ocupà el matí. I la tarda se m’allargà amb la conversa que vam tenir un grup d’amics que, improvisadament, ens vam trobar dinant a l’Isalba. Normalment hi anem l’Alfons i jo. Però per diferents camins van venir els que vegeu en la foto (més l’Alfons, que hagué de deixar-nos per anar a la feina). Va ser una trobada molt agradable. Al separar-nos, ja avançada la tarda, comentàvem el goig que sentim cada cop que ens veiem; revivim uns anys molt feliços –jo en diria l’edat de la innocència— perquè ens a tots més bons.

I ho vaig viure en un estat nou, o diferent, perquè uneixo aquell temps llunyà amb el que visc avui, en un projecte semblant al d’aleshores i, a la vegada, tan diferent. Ajuntava ahir el dinar que estàvem vivint amb el berenar d’uns dies abans a la Biblioteca del Fondo amb persones majoritàriament vingudes de països culturalment molt llunyanes. Estic treballant amb alguns antics del Fondo i amb gent nova per crear l’associació Amics i Amigues del Fondo, una idea que va néixer en la trobada de l’any 2007, als quaranta anys de la fundació de la parròquia del Fondo.

El gest de sant Martí de Tours, el treball dels antics joves i d’Amics i Amigues del Fondo, ¿no té una feliç semblança amb la llegenda del miracle del bisbe de Tours?