Dia dels Difunts
Com que no és festa, avui la gent no anirà als cementiris. Va ser ahir, que es van omplir de familiars i de flors. Llegeixo, però, que el costum canvia i que ara els qui enterren els seus morts al cementiri i els qui els incineren estan empatats, meitat per meitat. I veig que les funeràries s’adapten a aquesta nova modalitat, creant espais on es poden dipositar les cendres, just quan s’ha conegut que el Vaticà és contrari a l’aspersió de les cendres o que es mantinguin a casa. He escoltat a persones que estan contra la incineració no per motius precisament religiosos, sinó ecològics, una objecció a la que les companyies mortuòries s’han afanyat a respondre, oferint uns serveis que afirmen ser absolutament ecològics.
Cementiri a tocar del monestir d’Ovarra (Aragó). Quan el vaig veure m’impressionà la soledat i l’abandó en què es trobaven els difunts
A mi em costa de creure que el Papa hagi tingut la idea de prohibir la incineració; amb els importants objectius que persegueix, no crec que se li ocorregués una decisió com aquesta. Potser haurà estat la batalleta d’un cardenal i amb els problemes que té Francesc, haurà deixat que el dictamen es publiqués, d’acord amb el seu tarannà, com quan li van inquirir sobre els homosexuals, que deixà anar que qui era ell, per ficar-s’hi.
Turó del Pollo. Font de la Bóta, amagada entre la vegetació, de la que sobresurten els xiprers
Jo tinc decidit que m’incinerin i que m’enterrin a la muntanya, a Santa Coloma, a prop de la meva gent; , i des d’on tantes vegades he contemplat la meva ciutat, el mar, Barcelona i l‘ampla volta del cel, entre els xiprers que he plantat. No crec que un enterrament així sigui irrespectuós amb la dignitat del cos, de la que parla el document vaticà. No em costa acceptar que el cos és sagrat. Com ho és la vida. I la natura, i la Terra i l’Univers. I em dic ¿la Bíblia no pinta a Déu fent del fang el cos del primer home? No deixa de ser bella la imatge del cos retornant a la terra i integrant-se a la vida, en plena natura.
En certa manera, esdevenir flama silenciosa, entre xiprers.
Es cert que una incineració es molt contaminant i perjudica greument el medi ambient. Tambe no es ecologic els productes biocides que els hi posem als morts cuan els embalsamem. Jo aixo del Papa no estic d’acord les persones som lliures de fer el que volem. Jo per exemple a casa guardo les cendres del meu primer gat, que va ser molt important per mi. Es com els homosexuals que no els veig pecat sino una manera de manifestar l’amor i Jesus es amor. Tan se val que sigui entre dues dones i dos homes. Aixo es cuestio de com es porta el dol, que cadascu fasi el que vulgui amb les cendres, som lliures m’entres no fem mal a ningu o a nosaltres mateixos podem fer el que volgem. Vui explicarte que hi ha un tipus d’enterrament que es diu “enterrament ecologic” aquet consisteix en que mors i no se li fa al cos cap tipus de tanatopraxia sino que es deixa tal cual i s’envolica en un llensol. Es fa la vetlla i es van a un bosc alla caven un forat i l’enterren sense taut. Al finalitzar tiren una llavor perque creixi un arbre. No hi ha lapides ni res. Aquesta modalitat d’enterrament de USA m’agrada molt. No obstant si la fesim servir jo ja emb quedaria sense feina. I les lleis funeraries no permeten enterrar al mort sense el taut. El mon funerari es molt curios.