Octubre, 11 dimarts

sanefa.qxd

Enterrar el morts

Una de les vuit obres de misericòrdia que vam aprendre en les classes de catecisme és  la d’enterrar els morts. Una activitat que avui corre a càrrec de companyies que en general, ho fan amb decòrum. És clar que costa diners i que el comerç i l’afany de lucre s’hi barreja i que, més enllà de la freda correcció, la calor humana es deixa en les mans dels familiars i del capellà que fa la cerimònia.

tanatori

Segles enrere, arran de la pesta negra, enterrar els cadàvers es convertí en una tasca que ningú no volia fer per la por d’encomanar-se de la mortal malaltia. Llavors va sorgir un institut de laics que, per un sentiment humanitari se n’encarregà, un institut que no tardà a convertir-se en un orde religiós (any 1305), conegut amb el nom de Germans Alexians.

pesta-2bis

Parlo dels enterraments perquè dos dies enrere vaig assistir al comiat d’un amic al tanatori de Can Ruti. I com sol passar quan em trobo amb amics en tal tanatori, veient les instal·lacions, les vistes que té sobre el paisatge,  la sala ampla i serena on es desenrotlla la cerimónia fúnebre, inevitablement parlem del “nostre” tanatori de Santa Coloma: de l’esquifit i lleig que és, dels micròfons que sonen tan malament… i acabem dient que no hi ha dret: a tots els colomencs ens toca anar cada any més d’una vegada, i de dos, i de tres… moltes! al tanatori a acomiadar algun amic o conegut. I un dia ens hi portaran a nosaltres. I, per poc conegut que sigui el difunt, a la capella no s’hi cap!

¿Seria molt demanar, en atenció al difunt i a les persones que l’acompanyen, que aquest servei es dignifiqui?

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Sigues el primer en comentar on "Octubre, 11 dimarts"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*