Els déus petits
Només un apunt i una breu reflexió. La reflexió la podria resumir amb dues frases, que he fet meves: una, “el déu de les petites coses”. L’altra, “l’eternitat de les hores”. Són els títols de dos llibres, que m’agradaria copiar i posar a dos de meus, que publicaria amb la selecció de gloses dels darrers dietaris, i que s’afegirien als similars que ja he publicat, un amb el títol de Vuitanta anys i l’altre, amb el de Llum al corraló.
La muntanya coneguda com El Bisbe Mort separa el Baix Empordà de l’Alt. Fotografia feta a l’albada
Hi pensava ahir, en l’estada que vaig fer a Fonolleres amb els amics Madueño-Garro i Barreres-Vida, enmig d’un munt de petites coses que van fer que el dia fos molt bonic. En primer lloc, la celebració de l’amistat. Trobar-nos, enraonar, esmorzar, dinar plegats a la galeria, amb la vista de la muntanya del Bisbe Mort a l’horitzó, i els camps de conreu estesos al davant. I el passeig per la vora del Ter quan arriba al mar. Veure junts la victòria del Barça…
El riu Ter arriba al mar, a tocar de les Illes Medes
Mentre els altres s’ocupaven dels mesters de la casa vaig assaborir el silenci del lloc. Per llegir m’havia endut el llibre El gran silenci, de l’ermità de Sant Salvador de Bellver, Marcel Capellades, que va ser monjo de les cartoixes de Montalegre i de la Grande Chartreuse de Saint Pierre. “La cartoixa és el gran silenci –escriu–, una música callada, la soledat sonora”. Ve a dir que quan el soroll calla, les coses parlen.
Absis de la parròquia de Fonolleres
Vaig passar una estona rere l’absis de la parròquia, a tocar de la casa dels Madueño, on hi havia hagut el cementiri del poble. Unes velles pedres del primitiu absis preromànic recorden aquell temps, que avui ens queda molt lluny. Al matí, passejant per la vora del riu vam veure un exemplar de la papallona dels cards. Un dia abans n’havia llegit la història. ¿Com hauria pogut saber que un insecte aparentment tan fràgil arriba a Europa procedent de l’Àfrica havent fet més de quatre mil quilòmetres, si no hagués llegit l’article que en parlava?
Papallona dels cards (“Vanessa cardui”), arribada de l’Àfrica
Viure contemplant i escoltant, amb l’ànima callada. Ens adonaríem de com n’està de ple, el món, de petites coses que són com déus, i en sentiríem la seva veu.
Estic apunt d’acabar el lllibre que emb vas regalar Llum al Corraló i es molt interesant llegirte perque pases per varies etapes. Si molt ben pensat la idea de publicar mes llibres. Jo he pensat en publicar els meus diaris pero seria molt feixuc per la persona que els tindria que lleguir i ara els tinc guardats en una capsa sota el llit. Com si fos un petit tresor. I es que la vida son les petites coses, els petits gestos. La felicitat no esta en les grans coses ni en els diners com bé dius es troba a les petites coses. Esta molt bé estar amb els amics sortir i viatjar es algo molt profitos. A mi personalment m’agrada molt. Espero que ens poguem veure aviat.