Mare de Déu de Núria

Cada any celebro amb goig la festa de la Mare de Déu de Núria. Ho he escrit més d’un cop: l’advocació m’atregué quan era molt jovenet i amb els meus germans vam fer a Núria la primera excursió “lluny” de casa. Una sortida molt emotiva. Per arribar al santuari vam agafar el cremallera, un trajecte emocionant, muntanya amunt, per una vall estreta, alta i impactant, que acaba en l’esplanada del santuari. Un lloc paradisíac; l’estany i el riuet, el cercle d’altes muntanyes… i el cel. Per agafar de bon matí el cremallera vam fer nit a Ribes de Freser. Va ser el primer cop que els nens dormíem en un hotel.

La llegenda de la verge em captivà. La imatge que presideix el temple va descobrir-la un pastor. La gent de baix, amb el clero i el bisbe van pujar per endur-se-la al poble, però la imatge es va fer pesada, i no hi hagué qui la pogués moure. Llavors el bisbe comprengué que la mare de Déu volia quedar-se amb els pastors i els ramats d’ovelles; i es decidí que li construirien un santuari, que és on ara se la venera. Va passar, a més, que al col·legi, a la classe de Literatura, el professor ens parlà de l’escriptor Joan Maragall i entre d’altres poemes ens donà a conèixer els goigs que dedicà a la verge de Núria. A l’instant me’ls vaig fer meus, i els he recordat sempre quan evoco la mare de Déu de Núria: el meus ulls “enlluernats / veuran, allà en la foscúria, / la immòbil Verge de Núria / voltada de solituds”.

Passats força anys i en plena lluita clandestina contra la dictadura un grup de joves va segrestar la imatge i la va tenir amagada a l’estranger un bon temps, frustrant l’acte solemne de la seva coronació que el govern havia muntat, en l’afany de fer-se veure davant del món com amic de l’Església i del poble català. La humil verge que s’havia fet forta quan la volien baixar de la muntanya, per tal de quedar-se per sempre amb la seva gent,”s’amagà” per denunciar l’opressió del règim.

Avui, vigílies de l’Onze de Setembre pujo en esperit a la muntanya amb el cor exultant. La llibertat que la imatge de Núria reivindicà per a ella i per Catalunya estem a punt d’aconseguir-la. Quina tan bona ofrena a la verge de les valls de Núria!