Festa Major
La Festa Major ja és aquí. Amb ella els colomencs donem per acabat l’estiu i iniciem el nou curs. La la data actual prové del segle passat, quan el poble decidí traslladar la festa religiosa de Santa Coloma al mes de setembre, per tal que els estiuejants hi poguessin ser. Era una festa amb els trets tradicionals del poble antic, en la que els actes principals eren l’ofici solemne a la parròquia, els balls a l’envelat, la processó amb el romans i les sardanes…
Amb les onades migratòries el poble canvià enormement i la Festa Major, oorganitzada per l’Ajuntament, va anar perdent la identitat popular, i derivà en unes festes que adquiriren el caràcter propi d’un espectacle. En vigílies de l’arribada de la democràcia el moviment popular aconseguí fer-se-la seva i n’organitzà un parell d’edicions, incidint fortament en l’aspecte popular de la mateixa. Però amb la instauració dels Ajuntaments democràtics la Festa Major passà a dependre del govern municipal i,tot i que es creà la comissió ciutadana per organitzar-la, en realitat ho han estat fent els tècnics i els polítics. L’actual model és el que s’ha anat adoptanr al llarg d’aquests anys. El plat fort són els concerts i, darrerament, actes amb gran assistència de la gent, com el corre-tapes. Cosa bona ha estat la descentralització dels actes i l’activa presència dels grups folklòrics locals.
Fòrum-Grama anys enrere va organitzar un debat per dilucidar com hauria de ser la nostra Festa Major perquè el poble se la faci seva i n’esdevingui protgonista, i no mer espectador; i perquè reflecteixi la identitat de la nostra ciutat. Es van fer força crítiques a la Festa Major que es ve fent, i hi hagué coincidència en dues coses: que els responsables de programar-la han de ser les entitats locals, i que el tret distintiu podria ser-ne la multiculturalitat, com n’és la composició ciutadana actual. ¿No seria una festa original, vistosa i culta, i no motraria la rica mostra del folklore dels pobles sud-americans, magrebins, paquistanesos, xinesos, hindús…? Alhora es faria present el folfklore andalús i aragonès i, òbviament, el català, amb manifestacions tan integradores com els castells.
Ara bé: perquè aquesta Festa Major “nostra” un dia sigui realitat cal tenir-ne la idea clara, voluntat política i temps per anar-la covant.
Sigues el primer en comentar on "Setembre, 2 divendres"