Pocs dies, però  intensos

Demà baixem i serà qüestió de fer quilòmetres. Avui tenim tot el dia per fruir del paisatge pirinenc. Si no es torça el programa farem ruta cap la bonica muntanya de Comabona, que és la que tanca la nostra vall, i que veig des de la meva habitació. Em sembla que va ser l’any passat que vaig ser a Espinavell i que des del marge del Riutort (vegeu foto feta des  de la meva habitació), vaig veure passar un munt de cavalls que baixaren dels prats de Comabona, on pasturen tot l’estiu.

Espinavell –ja ho vaig apuntar- és un poble petit, aturonat, a pocs quilòmetres de la carretera que des de Camprodon  passa per Molló i es dirigeix capa la frontera, entra a França i ens acosta a Prats de Mulló. L’hotelet on som és a tocar del riu, al peu del turó on es troba Espinavell. El cotxe hi puja bé però a l’últim tram de l’únic carrer del poble t’has d’aturar i quedar-te al llarg del carrer. Com les cases, que miren cap a la vall, cara al sol. Allí hi ha la vella parròquia i ja en la punta, el restaurant Jordi on hem pujat a dinar dos dies. El millor, la vista, el sol, l’ombra, el paisatge.

He citat  Molló (foto de sota) i Camprodon. Són un testimoni dels canvis que ha experimentat el territori gràcies, sobretot, a la proximitat amb Barcelona. El paisatge es molt bonic. I el clima –a l’estiu–molt bo. Des de fa ja molts anys hi han anat venint molts estiuejants. I ara, molts turistes. Hi ha esglésies romàniques que s’han guanyat merescudament la fama, com les de Molló, Beget i Camprodon. La d’Espinavell en canvi és extraordinàriament humil.

Trobant-te en llocs com aquest sembla que visquis el pas del temps i que combreguis amb la història. Et preguntes quina vida feia segles enrere la gent d’aquests encontorns. Hi ha els camins que unien la muntanya amb la plana, oberts per la transhumància dels ramats. O, més modernament, evoques l’aventura del llavors futur president Macià de quan va sortir de Prats de Mulló i travessà tot el país per declarar la República Catalana.

Hi penso, des d’aquí, on sembla que la identitat del poble es manté vigorosa. I m’entristeixen notícies, com la que ahir duia els diari Ara: la dirigent d’ICV diu que votaran contra el nostre president.