No troben cap altra lloc?
He hagut de donar llum a la foto perquè la vaig fer a les sis del matí. Hi havia poca claror. Em va estranyar veure unes orenetes (un ocell tan bonic, tan elegant i d’un volar tan meravellós), que vinguessin al celobert de casa -un lloc tan tancat i estret-, a passar la nit. Les hi he vist una colla de dies seguits i m’hi fixaré, a veure fins quan. M’ha fet pena perquè havent-hi a la ciutat tants lloc bonics i tranquils i sans ¿com se’ls acut posar en un tub de plom, mal pintat, i de cara a la paret? ¿Serà perquè d’un seu niu els veïns de sota amb la canya d’una escombra els van esbotzar el niu per allunyar-les, i evitar que se’ls caguessin al balcó? Quan jo era adolescent, vaig aprendre dels masovers de Can Fatjó a respectar-les, amb un capteniment gairebé religiós. Deien que Nostre Senyor les havia beneït perquè quan Jesús era a la creu, se li acostaven i li treien les espines de la corona que els soldats li van posar al cap, burlant-se’n d’ell. En paga de l’obra bona Déu les adornà amb la taca granatosa que tenen a la gola.
El nostre Ajuntament anys enrere quan el Lluís era alcalde va retardar les obres de la Ciba (tot perdent diners) perquè hi tenien el niu moltes orenetes cuablanques. I l’actual Ajuntament ha posat una planxa d’alumini en una casa, perquè les orenetes hi han fet molts nius. És una prova de respecte i d’amor als animals, dels quals jo estimo sobretot els ocellets perquè són alegres, són bonics i ens alegren amb seus cants i amb els seus colors. A tall d’exemple i per sensibilitzar la població, quan era regidor havia dit que si jo fos alcalde faria un ban, declarant-los ciutadans “petits” de Santa Coloma.
Ara, des que a la ciutat hi ha molts arbres i més places i a la muntanya no es permet caçar, i els ocells cantors estan protegits, se’n veuen més, pels nostres carrers. No diguem la tórtora turca, la merla, la garsa i les gavines. I encara que pocs, els pardals, les orenetes, els falciots (comú i imperial), els petits mosquiters, les cueretes, el tallarol… i, algun cop, algun xoriguer (a part de les aus del riu).
Em pregunto: a l’escola s’ensenya als nens i nenes a conèixer i estimar els ocells?
Sigues el primer en comentar on "Agost, 16 dimarts"