Preocupació pel nostre planeta
Escriu el Papa que “després d’un temps de confiança irracional en el progrés i en la capacitat humana, una part de la societat està entrant en una etapa de major consciència” i que “creix una sincera i dolorosa preocupació pel que està passant amb el nostre planeta”, i demana que mirem d’informar-nos-en bé per “convertir en sofriment personal allò que li passa al món i, així, reconèixer quina és la contribució que cadascú pot aportar”. En l’encíclica es fa referència a la contaminació, al canvi climàtic, al problema de l’escassetat d’aigua, a la pèrdua de la biodiversitat, a la deterioració de la qualitat de la vida humana…
Fòrum-Grama va pagar la construcció d’un pou a Burkina Faso per abastir d’aigua potable un petit poble
De tots aquests fenòmens en tenim molts exemples. ¿No és aclaparador veure per la televisió com els grans blocs de gel dels pols s’esquarteren, es desprenen i van fonent-se mar enllà? Per adonar-nos de la contaminació en tenim prou de contemplar el pla de Barcelona des del turó del Pollo i veure la capa enrarida que sol cobrir la ciutat, si no fa vent. I quina tristesa produeixen molts dels nostres rius que, quan són tot just a mig curs, baixen gairebé buitss..! Del tema de l’aigua evoco un estiu a Can Fatjó, un estiu tan sec que vam haver de marxar i anar a muntanya perquè els pous no ens donaven l’aigua que les famílies que érem a la masia necessitàvem. El problema ens destarotà però vam poder anar a un altre lloc i viure bé, mentre que milions de persones moren de set al món.
Ens cal tenir consciència del mal que pateix la Terra i que tan greument repercuteix en la humanitat, en els animals, en els arbres i les plantes; i en la mateixa terra. El mal és immens; individualment no podem posar-hi remei. Però com ens va dir un dia al CEP l’eximi ecòleg Martí Boada, és treballant “localment” que salvarem el planeta. No només perquè la suma de les petites actuacions, juntes, omplen el cove, sinó perquè augmenta la nostra consciència i la de les persones del nostre entorn. Serà la conscienciació de molts, que farà que s’operi un canvi en la nostra vida i en el tracte que donem a la Terra. En aquesta línia llegint l’encíclica m’he dit: si els nostres polítics tinguessin una consciència ecològica profunda ¿dubtarien entre fer a Can Zam un amfiteatre dedicat a sorollosos i massius concerts de rock, o acostar a la ciutat un “tros” de natura, en l’estat més pur possible?
Diu el papa Francesc: “No és propi d’habitants d‘aquest planeta viure cada vegada més inundats de ciment, privats del contacte físic amb la naturalesa”.
Sigues el primer en comentar on "Agost, 11 dijous"