sanefa.qxd

dissabte, 16. Llibres

Deia en la glosa titulada “Ara què” que en una de les coses que penso per al temps de després de la meva recuperació és en els “meus” llibres. Des del número 1, aparegut l’any 2001 amb el títol de En el Fondo fins avui, n’he publicat deu (més dos amb altres autors). Voldria completar la petita “col·lecció blanca” de la que ja hi ha els número 1 i 2 (Vuitanta anysLlum al corraló) amb sis llibres més, amb la selecció de gloses dels dietaris  que he anat penjant als blogs Prímula i Capvespre, des dels anys 2011 al 2016.

(portades llibresJPS_Maquetaci363n 1)

 A mesura que m’he fet vell i, sobretot, a partir de la meva primera endocarditis (any 2002) he escrit molt. En part per salvaguardar la memòria d’uns fets i unes experiències que he tingut la sort de viure. Però també per contribuir a la millora i transformació de la ciutat. I perquè sento la necessitat de reflexionar i de promoure el debat i el pensament sobre els temes que afecten la persona humana. Afegeixo  que tinc una especial estima pels llibres de la sèrie blanca (el 9 i el 14), perquè recullen unes gloses escrites en la soledat de la meva habitació pensant en les persones que les llegirien, cosa que les converteix en una mena de diàleg, que crea una comunió misteriosa però real..

16 tarja edicions FG

 S’ha dit que un escriu “contra” la mort. Crec que en bona mesura és veritat. Almenys jo, des que m’he anat fent gran i m’he quedat sense les plataformes que em facilitaven el contacte amb la gent, he sentit la necessitat d’escriure. En els meus llibres hi sóc de ple. Mai he escrit falsejant el que penso, o pensant en quedar bé. Confesso, igual que Carles Mèlich, que per mi escriure és com pregar. Si bé enlloc de dirigir-me a Déu –que prou que em veu– ho faig pensant en en els amics, coneguts o inconeguts. Però rarament m’arriba cap eco, com si tirés una pedra en un pou i no sentís l’esclafit de quan xoca amb l’aigua. Una decepció que també ha acompanyat la publicació dels meus llibres. 

Em consola, però, i força, pensar que quan no hi sigui sempre podré fer-me trobadís a través de les pàgines que he escrit.

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

2 Comments on ""

  1. Josué Aguedo | 18 juliol, 2016 at 09:39 | Respon

    Si prenem com a base la cita d’Unamuno: “L’escriptor només pot interessar a la humanitat quan les seves obres s’interessen per la humanitat”, estic plenament convençut que els teus llibres i escrits diversos seran punt de reflexió demà encara més que avui, vét aquí el valor de la literatura amb els pas dels anys.

    • Josué Aguedo | 18 juliol, 2016 at 09:42 | Respon

      Ups! se m’ha “colat” una “s” on no tocava, volia dir: “amb EL pas dels anys”. Que tinguis un bon dia, Jaume.

Respon a Josué Aguedo Cancel·la les respostes

El teu e-mail no serà publicat


*