18 dissabte / Metges

A La Vanguardia d’ahir a La Contra entrevistaven el metge Salvador Esquena que acaba de publicar el llibre En la pell del pacient; una dura crítica dels mals metges. Tot i alabar els bons professionals i la medicina en general que es fa aquí (en el mateix exemplar del diari es parlava d’un equip mèdic de Can Ruti que ha descobert una nova tècnica per tractar el càncer. Veure foto), no deixa d’acusar amb acritud els metges “dolents”: “Alguns metges són terroristes de la medicina; miren només el lucre personal. Haurien de ser empresonats!” I posa com exemple els anuncis a la premsa de “mètodes quirúrgics pels quals cobren exageradament, i que en molts casos no són necessaris”. Però tot i que la titulació que el periòdic fa del llibre, el que propugna l’entrevistat és la humanització de l’exercici de la medicina: “Un bon metge –insisteix– és el que sap comunicar-se amb el pacient, és càlid, és tendre, amable, educat, simpàtic, afectuós, empàtic!” I conclou categòricament que això “ja és curatiu. És el millor fàrmac”. 

És el que vaig escriure ahir referint-me als professionals amb el que m’he trobat a Can Ruti. I aquest és el model de metge que jo contemplava quan era adolescent, i que de jove em va dur a triar la carrera de medicina, a l’hora d’entrar a la universitat. Un ideal que em venia de l’exemple del doctor Bonrepaux, el nostre metge de família i, sobretot, del meu avi, al qual acompanyàvem a les cases dels seus pacients i l’esperàvem dins del cotxe, les tardes que ens duia a veure el mar o el tren… 

Al llibre Grazziela, de Lamartin, vaig trobar l’equiparació que fa l’autor del metge i del capellà. La medicina com un sacerdoci. Ben lluny de la dicotomia que em va fer monsenyor Lluís Urpí, professor de deontologia mèdica, a la Facultat de Medicina, i canonge de la catedral de Barcelona, oposant el metge –que cura els cossos– i el capellà –que cura les ànimes–. Quina estupidesa! No fa gaire temps m’encantà el llibre de Teresa Pous El metge d’Atenes, que aconsellaria a tothom, molt especialment als estudiants de medicina i als metges. És la biografia novel·lada del gran metge grec Hipòcrates. Sigui qui sigui que llegeixi el llibre pot aprendre molt. Remarca el valor immens de l’empatia. La capacitat d’obrir-se a l’altre i de comunicar-s’hi i, al mateix temps, coneixes la pràctica de la medicina en la Grècia antiga.

Total, l’ideal humanista: “Mens sana in corpore sano”.