dimarts 14 / Cap a on anem?

Els amics Josep i Odei m’han portat un llibre que només començar-lo m’ha impactat profundament: La pregària de Txernòbil.  Crònica del futur, de la Nobel Svetlana Aleksiévitx, bielorussa, un petit país que avui és conegut per la catàstrofe nuclear de l’abril de 1986. Acabat el primer capítol em van venir ganes d’abandonar el llire. La narració que recull d’una jove esposa dels últims dies de la vida del seu marit és esgarrifosa. Era bomber. En explotar un reactor de la central nuclear les autoritats  van enviar-lo amb els altres companys al lloc del sinistre, sense ni els vestits adequats ni els aparells necessaris per fer front al perill. L’impacte radioactiu que sofriren va ser altíssim. Els van haver d’evacuar i tancar en hospitals completament aïllats. A les seves mullers els van prohibir acostar-s’hi. “El seu marit –els deien– ara és un objecte radioactiu que cal desactivar”. Liudmila Ignatenk, la dona que va contar a l’autora aquesta vivència, aconseguí colar-se i ser diàriament al costat del seu home, fins i tot dormia amb ell. Els metges li havien prohibit tot contacte, més estant embarassada. Liudmila narra la ràpida i horrorosa descomposició del cos del marit, fins a morir, als pocs dies. Liudmila té la nena, que mor als cinc dies d’haver nascut, víctima de la irradiació. 

Svetlana Aleksiévitx no vol fer una crònica de la catàstrofe sinó plantejar-ne les conseqüències, alhora que es pregunta sobre el futur de la humanitat. Cap a on anem? En el decurs d’una sola generació –escriu– hem vist els camps d’extermini, el Gulag, l’atemptat de les Torres bessones de Nova York i ara Txernòbil. Pensant en Liudmila escriu: “S’apropava al marit i li feia petons. No el va abandonar fins a la seva mort. El preu que va pagar pel seu acte va ser perdre la salut, i la vida de la seva filla. ¿Com triar entre l’amor i la mort”? 

M’impressiona la reflexió que Svetlana fa en la presentació del llibre: “Al voltant de Txernòbil tothom es posava a reflexionar. Buscaven respostes que no els podien donar ni la física ni les matemàtiques. Va resplendir l’eternitat”. L’eternitat! És a dir, les grans qüestions: què és l’home? Per què hi ha tant de mal al món? I, fonamentalment, quin sentit té la nostra vida? Txernòbil (com el Gulag i Auschwitz) són casos extrems de l’experiència humana però, encara que a nosaltres la vida es resulti acceptablement agradable, el mal i el dolor fan estralls. Caldria que hi penséssim.