dilluns 13 / Can Ruti, el “meu” hospital

Porto ja una setmana a Can Ruti. És la tercera estada que hi faig, afectat, les tres, per endocarditis, és dir, la instal·lació de bactèries a la vàlvula aòrtica del cor, primer en la sana (any 2012), que em van haver de substituir per una biològica; l’havien danyat. La vàlvula biològica en principi té una durada de 8 a 10 anys. La meva els ha superat amb escreix. Ara en fa quatre (2012) les bactèries van reaparèixer. Les havien sotmès a un intens i llarg bombardeig d’antibiòtics; però s’amaguen i es refugien en zones del cos inaccessibles i, quan el cos s’afebleix per la circumstància que sigui, reapareixen. És el que m’ha passat ara, el 2015.

 Puc dir de cor que el de Can Rutié és el meu hospital. I que m’hi trobo molt bé. En primer lloc, per la confiança que em dóna l’altíssima qualitat del cos mèdic. Els meus amics m’han sentit parlar molts cops del doctor López Ayerbe, és el meu cardiòleg i un amic. També de la doctora Mateu, la cap de la planta de medicina interna, on estic instal·lat. I hi ha les infermeres i les auxiliars, amb les que tinc una relació cordial i fins i tot divertida. No paren de venir al meu costat perquè si no és l’antibiòtic és la pressió, o la temperatura, que les reclama. O les noies que em porten les tovalloles i esponges per la dutxa, i que fan el llit, que em porten el dinar… 

Em deia ahir el Pep que sóc en un hotel de primera. A més, sense pagar, i sense que em donin presses perquè marxi. I com que res no em fa mal, m’ho passo bé, observant i seguint la malaltia, aquesta pel·lícula d’argument interessant i final de suspens, de la que jo en sóc el protagonista, però de la que no n’escric el guió. És com un viatge interior, igual com el temps que dedico a llegir i a escriure. I hi ha també el viatge cara enfora: la gent pot venir a veure’m, i arriben més de dos i tres i quatre amics alhora sense que se’ns recordi que el màxim són dues persones; i cada visita és un món. 

Com preciós estoig, el paisatge. Tothom que entra per primer cop a l’habitació queda impactat pel panorama. Quina vista tan espectacular! Els darrers pendissos de la Serra de Marina cobertes de densos boscos, la conurbació del Barcelonès Nord, el mar… i la immensa volta del cel!