A Can Ruti

Ara, poc després que escrivís els dos escrits anteriors, em trobo a Can Ruti. Vaig escriure que em sentia molt cansat. Divendres me’n vaig anar a dormir una mica gripós i dissabte ja em vaig llevar amb 38,5 de febre. Una febre juganera que em desconcertava; al migdia el termòmetre baixava a 37 i al vespre s’enfilava a 38. Què fer? El doctor López Ayerbe m’havia dit que el cor aguantava bé, tot i la fuga, però que si em sentia cansat i tenia febre anés de seguida a veure’l. L’Eugeni m’havia trucat insistint-me que anés a l’hospital. Jo dubtava. A les 9 del matí de diumenge em va dir que venia a buscar-me i als vint minuts ja érem a Can Ruti.

A urgències, seguint el protocol, a la vista del meu historial, de seguida em van fer passar d’un box a un altre, fins acabar en la planta de medicina interna, on ara estic. M’han anat fent anàlisis i no han cessat d’administrar-me antibiòtics. La conclusió és que la febre ve del cor i, molt probablement, de les mateixes bactèries que em van causar la fuga. Ara estarem uns dies esperant-ne la confirmació. Visc en una situació que en certa manera qualificaria de privilegiada. Tinc tot el temps per mi o, per ser més exacte, dedicat a mi i, en concret, al meu cos. Ara són el metges els qui manen i jo visc sotmès a l’ordre hospitalari, talment com els monjos a unes jornades regides per les hores canòniques; matines, laudes tèrcia… que és tant com dir a les hres solars i que, des del gran finestral de ‘habitació, se’m fan tan presents: l’albada del dia, el matí, el migdia, la tarda, el capvespre, la nit…. També com als monestirs, hi ha les visites però l’ordre monacal segueix impertorbable.

La gent que entra en un monestir ho fa voluntàriament per cercar Déu. Abandona els quefers mundans per dedicar-se als valors espirituals. El malalt no, a l’hospital l’hi du la falta de salut i la necessitat de curar-se. Mana el cos. I com que això ja no depèn d’ell, el que li toca és posar-se a les mans dels professionals mèdics. D’aquí la tranquil·litat de la lentes hores hospitalàries de les que parlo, i que procuro viure amb goig. Mentre els metges es cuiden de mi i el personal sanitari fa la feina, la ment vola lliure.

(6 dimarts, matinada)