Conversa a Sentmenat

Les hores que vaig ser a Sentmenat em van deixar una sensació molt agradable. El poble el coneixia perquè sovint la colla dels catorze solem trobar-nos a casa de la Salud. Però és un anar-hi per sopar o per dinar. Ahir va ser diferent. La directora de la biblioteca m’havia convidat perquè parlés de Shakespeare, ara que ha fet quatre-cents anys de la seva mort.

La primera sensació agradable me la produí parlar de Shakespeare amb un grup força nombrós (atesa la mena d’acte que era). De persones que es reuneixen en un parell de grups de lectures o, simplement, algunes que van venir atretes pel tema, o perquè són amigues de la Salud o de la bibliotecària, la Núria Ribes (que va néixer a Santa Coloma i va estudiar al Puigcastellar). La conversa va ser molt senzilla. Vaig fer una presentació “entusiasta” del dramaturg (a qui dec tant!), remarcant la riquesa de la seva obra. I més que amb anàlisis savis vaig fer com un recorregut d’una sola obra, prou representativa, com és Macbeth: una sinopsis de l’argument i del fons del drama, que és el problema del mal. El mal que, semblantment al fat en les tragèdies gregues, s’apodera del protagonista de drama.

Vaig anar al poble al migdia. Vaig conèixer les bibliotecàries, també el rector i algunes prsones. Per una estona vaig assaborir la vida calmosa i tranquil·la d’una població petita, i no nego que em produí una certa enveja. Vaig parlar amb persones que van venir a la xerrada. I vaig tenir la sensació que es creaven uns llaços amb aquella gent (que ja m’han convidat perquè hi torni).

És bonic adonar-te que la geografia –que tant estimo– amb el contacte amb les persones que hi viuen s’humanitza.