Recull d’escrits

He recollit del tallerd de l’enquadernadora els volums d’escrits meus que ja feia unes setmanes que li vaig dur. Estic completant la col·lecció perquè des de l’Ajuntament m’han urgit més d’un cop que aplegui les coses que han d’anar a l’espai de la Biblioteca del Fondo, que porta el meu nom. El “llegat” del que em parlen és minso i senzill. A part dels àlbums de fotos i de la col·lecció de la revista Fòrum-Grama, i els mus escrits, poques coses més, d’interès, hi puc dur. Els llibres i els escrits personals és el que valoro més, no per la seva qualitat literària que puguin tenir, que no he cercat, sinó perquè és una aportació a la memòria històrica i, principalment, a la promoció del pensament i el diàleg.

Cinc dels volums recollits avui contenen les gloses dels Dietaris que han anat apareixent al meu blog des de l’any 2010 fins al 2014. Del 2010 en vaig publicar una selecció de gloses en el llibre que té per títol Llum al corraló. De fet era la continuació del llibre 80 anys (publicat el 2009), que pesentava una selecció de les gloses penjades al web del Fòrum des del 2007 fins al 2009. També ara m’agradaria triar unes quantes gloses dels dietaris que ja tinc enquadernats (amb els títols 2. L’eternitat de les hores, 3. El déu de les petites coses, 4. Scala Dei i 5. Punts de llum), i publicar-los en format de llibre, si no en quatre volums, en dos. Em queda enquadernar els Dietaris 2015 i 2016, dels que també en publicaria una selecció. Prò això vol temps i diners, coses de les que en tic poc.

Penso que aquests llibres, atès que són molt personals, complementen adequadament l’espai que du el meu nom. Sempre he pensat que els escrits ens mantenen “vius”, després de la mort: amb una presència en certa manera més fonda, perquè va directament d’ànima a ànima. Afegint-hi les fotografies –que dono també a la Biblioteca– serà el barri elque es  farà visible; el barri que vam conèixer els anys 60 i que hem contribuït al canvi d’avui; amb les persones que hi prengueren part, la parròquia, la JOC, la revista Grama, el Club de Debats, el Fòrum-Grama i la seva revista, Amics i Amigues del Fondo…

Al cap i a la fi, de què serviria mantenir un nom (aviat desconegut de tothom), si les persones, les coses i les activitats que li han donat una certa rellevància desapareguessin?

N o t a: per completar els documents de l’espai JPS prego als amables lectors de Capvespre que si tenen algun exemplar del butlletí Fondo (que fèiem els anys 60-70), que m’ho comuniquin, perquè per completar la col·lecció que dono a la Biblioteca en falten alguns; si me’ls deixeu en faria una fotocòpia.

I si algú té a casa la col·lecció de la revista Grama, que li ocupa un lloc i la consulta poc, el convido que la lliuri a la Biblioteca del Fondo, on sí serà de gran utilitat.