Planter de xiprers

He dedicat una estona a un petit treball de jardineria, si és que al fet de plantar unes llavors en quatre tetrabics se li pot aplicar el verb d’un dels oficis més antics, agradables i fructífers que hi ha. Anys enrere ja havia plantat llavors de xiprer. La idea original era fer un planter dels arbres que més estimo, per quan es fessin grandets trasplantar-los a l’entorn de la font de la bóta, del turó del Pollo. D’acord amb el Pep ja n’hi vam plantar uns quants, de xiprers, que han crescut força. La veritat és que aquesta mini-dedicació em satisfà molt perquè em connecta en el misteriós i extraordinari misteri que es dóna en tot procés vital.

La primera cosa ha estat fer-me amb les pinyes d’un xiprer de la mena elegant que a mi m’agrada: prims, alts, compactes, com el de casa la Mayte i el Lluís. Quan les pinyes m’han semblat prou madures les he posat uns dies al sol i avui, veient que s’han obert, n’he expulsat les llavoretes, que són petitíssimes. Unes 150 en cada pinya (molt més petites que com apareixen en la foto que adjunto). Em pregunto si en totes les pinyes hi haurà la mateixa quantitat. I què ho fa que quan cauen a terra no germinen. He omplert de terra vegetal els tetrabics, l’he humitejat i en cada contenidor hi he posat de sis a set llavors, que he cobert superficialment de terra. 

Ara em toca esperar. Quants dies tardaran a sortir (si és que la germinació va bé)? Això d’estar amatent a un fet tan transcendent com és el naixement d’un ésser viu, i un ésser tan sorprenent com un xiprer, es produeix una infinitat de vegades al món, sense que ens n’admirem gaire. Però és un esdeveniment extraordinari. Amb aquestes plantacions del procés no en sabré res. Es realitza sota terra i quan els arbrets apareguin, en veuré els efectes però no com ha estat. Un procés que em tindrà atent perquè hauré de vigilar que no els toqui massa el sol, procurar que la terra es mantingui humida… i passar estones contemplant com els arbrets creixen. Adonant-me d’allò que va dir Jesús: que tant si dormo com si en tinc cura les plantetes fan la seva via perquè l’increment els ve de Déu. Com hauria pogut dir que obeeix a l’alè vital que du aparellada tota llavor.

Una petita ocupació que m’acosta al misteri de la vida.