El Besòs, la nostra eixida (1)

Som en plena Pasqua Granada, una celebració fonamental en la historia del cristianisme perquè l’efusió sobre els apòstol de l’esperit de Déu, promesa per Jesús –tingué lloc als cinquanta dies de la pasqua jueva, l’última que van celebrar amb Jesús– significà la fundació de l’Església. Avui aquestes connotacions religioses passen força desapercebudes; la gent aprofita la festa per sortir, unes petites vacances que tenen  l’al·licient de l’atmosfera primaveral, el sol, la llum, i l’esclat de la vida que irromp arreu. Cosa que per viure-ho als colomencs no ens cal anar gaire lluny. Vegeu, sinó, les fotografies que penjo en el meu blog, preses al riu Besòs en aquest llarg pont pasqual.

A part del paisatge –el verd de l’herba, la brillantor de l’aigua banyada e sol i el cel tan blau; i l’amplitud de les vistes riu amunt i riu avall–, el que m’omple de satisfacció és veure-hi tanta gent. El riu és el nostre parc particular. L’eixida del darrere de casa.  Em fa feliç sobretot veure-hi tantes famílies immigrants. S’ho passen bé sense haver de pagar cap entrada. Hi ha qui va a fer footing. Moltes persones grans caminen per consell mèdic que els diuen que facin el tros que va d’una punta a l’altra de la ciutat, un tram que la gent coneix com el passeig del colesterol. També hi ha moltes bicicletes. I trossos convertits en improvisats camps esportius d’aficionats al futbol, al voleibol, al beisbol…

Santa Coloma té sort perquè es troba a prop de la muntanya i del mar i té el riu. I una alegria: m’he adonat amb gran goig que enguany han vingut més orenetes que en anys anteriors. Des de la meva finestra només veia voleiar  els falciots, però ara veig bastantes orenetes; poques respecte d’anys més llunyans, però més que els darrers anys.  Fins l’any passat els coneixia un sol lloc amb nius seus (protegits per l’Ajuntament). Aquests dies n’he descobert en edificis del passeig de la Salzereda.

La ciutat canvia. Hi ha més arbres i els més antics s’han fet més frondosos. La vegetació del riu s’ha fet més espessa… Total: que la ciutat cada dia és més bonica. M’abellirà observar aquests canvis i escriure’n alguna cosa. Una forma més de fer ciutat.