Un persistent plugim 

Tot el matí hem estat mirant el cel però els núvols no s’han trencat i el plugim no ha cessat. Tot estava preparat però la majoria d’associacions no han muntat els estands, era de preveure que la gent no acudiria a la plaça, com així ha estat.

Tocades les 12 ens hem traslladat a l’auditori on s’ha desenvolupat l’acte diguem acadèmic, amb la lectura del pregó (per alumnes del Ramon Berenguer) i l’emotiva atuació dels nens i nenes del Tanit, “Santa Coloma ressona”, amb què s’ha recordat i homenatjat l’amiga Isabel Muñoz, mestra que fa poques setmanes que va morir. La pluja ha deslluït la celebració a la plaça però la sessió a l’Auditori ens ha deixat a tots una sensació molt bonica.

Pregó: “La Santa Coloma d’ahir i d’avui” 

La Diada de l’Ensenyament Públic d’aquest diumenge gira entorn dels canvis que ha experimentat la nostra ciutat. Es tracta d’uns canvis enormes. Però cal afegir que aquests canvis s’han succeït en un lapse de temps relativament curt, sobretot si pensem en la llarga història del poble de Santa Coloma, un poble petit que va néixer fa més de mil anys.

L’antic poble fins fa molt poc no havia superat mai els mil veïns, i el paisatge va restar inalterat, presidit pel turó del pollo i travessat pel riu Besòs, que baixava cap a mar pel mig d’una frondosa pollancreda. Josep Sol, pagès del poble i bon escriptor, encara al segle passat podia descriure  aquesta idíl·lica Santa Coloma: “En el meu poble natal –escrigué–, arredossat dels vents per una serralada blavissa, no lluny de la mar serena, em lliurava amb alegria a les feines del camp, en la plana ben regada, vora el riu ample”.

Però ja en temps de Josep Sol al poble començava a canviar. S’hi havien instal·lat un parell de fàbriques i alguns tallers. Famílies de la burgesia barcelonina venien a estiuejar atretes pel bon clima que s’hi respirava. I venien famílies obreres que, dutes pel somni de la caseta i l’hortet, van triar els contorns del nostre poble per fer-s’hi la seva casa.

A aquesta primera tongada de nous veïns va succeir-li l’onada dels anys 60-70. No hi havia dia que no arribés alguna família. I no hi havia dia que, en sortir el sol, no es veiés una nova casa en algun dels barris perifèrics de Santa Coloma. I com que els governs locals sota la dictadura no estaven preparats per rebre la gent, el poble es convertí en la tristament famosa  “ciutat dormitori”, un suburbi faltat de tot, que semblava que l’única finalitat que tenia era que els obrers que venien de nit a dormir, es poguessin refer de la dura jornada de treball per tal de tornar l’endemà a la dura feina de cada dia.

Avui costa, sobretot a la gent més jove, i no cal dir als nens i nenes, imaginar una Santa Coloma amb els carrers sense asfaltar, mal il·luminats i amb moltes cases sense aigua corrent, sense escoles i amb pocs equipaments socials i culturals. Perquè la Santa Coloma d’avui és una ciutat agradable, amb molts arbres, dotada d’escoles espaioses, de centres de salut, de biblioteques públiques i camps on practicar l’esport… Per subratllar el canvi tan gran i positiu que ha donat la nostra ciutat basti citar  com a exemple emblemàtic el tomb del riu Besòs, que de claveguera a cel obert ha passat a ser l’esplèndid parc Fluvial.

Cal afegir que Santa Coloma ha canviat perquè amb la democràcia és tot el país que ha millorat. Serà just, però, recordar que rere els canvis que elogiem hi ha el treball, la lluita i l’aportació de molts ciutadans i ciutadanes que en els temps magres en què tot estava per fer, no es van rendir sinó que van lluitar per forçar els canvis que han transformat la ciutat. Sabien que quan el poble s’alça i reivindica els seus drets, i lluita unit, acaba aconseguint-ho tot,d’acord amb el clam “el pueblo unido / jamás será vencido”.

El pregó podria acabar aquí, si la finestra quedava oberta.  Perquè la ciutat, com tot el que té vida, no s’aturarà mai, i el seu futur pot ser cada dia més esplendorós. Un futur que depèn dels ciutadans  de Santa Coloma.

(El text del Pregó que s’ha llegit me’l va encarregar  el Casal del Mestre).