Quin error!
Admeto que puc equivocar-me. Però diria que no: que la decisió d’Esquerra Republicana de presentar-se sola a les pròximes eleccions espanyoles és un error. He escoltat les raons que dóna el partit. I sé que tota la militància ha votat per anar separats, excepte un únic vot en contra. De qui era? I si fos el d’Oriol Junqueras, o de la Marta Rovira?
Dic que és un error perquè l’argument que donen (que ja van esgrimir la darrere vegada), és que anant separats de Convergència amplien la porta d’entrada de nous votants. Uns, els que anirien a Esquerra –argumenten– , procedents de la CUP o de Podem, que no votarien una llista unitària, amb membres de Convergència. I a l’inrevés: gent de més cap a la dreta no votarien una llista amb polítics d’Esquerra Republicana.
Haig de dir que la gent que conec i amb la que parlo, són excepció les persones que, “infeccionades” pel partidisme, em parlin en contra de la independència adduint qüestions de partit (de dreta o d’esquerra). El que frena a la gent “normal” són qüestions de tipus econòmic i, sobretot, sentimental: la sensació que tenen d’haver de triar entre ser espanyols o catalans. O la por de no cobrar la pensió. O el rebuig a aixecar una frontera que els separi d’Espanya… Són aquests problemes que hauríem d’esclarir, enlloc d’embolicar-nos en consideracions de caire partidista que solen preocupar només als militants polítics i a persones “tocades” pels partits, que no són, avui, gaire nombroses. Problemes “domèstics” que oculten el sentir de la gent; com sol passar, els arbres!, que no deixen veure el bosc.
Tranquil·litzem la gent, les persones que encara dubten. Segur que si ens veuen construir junts i il·lusionats el nou estat, se’ls despertaran les ganes d’afegir-s’hi.
Sigues el primer en comentar on "Maig, 1 diumenge / Eleccions a Espanya"