Montserrat en el cor de Catalunya

Dia emboirat i plujós, el dia d’avui, festa a la mare de Déu de Montserrat. Un dia trist que consona amb el panorama polític d’Espanya. Tampoc la festa de la patrona de Catalunya té el ressò festiu de la festa de sant Jordi, que se celebra només quatre dies. Sant Jordi es veu al carrer. Montserrat es viu al cor. Sant Jordi parla de cultura i d’amor. Montserrat ens du a l’ànima del poble i al món de la fe. Fe en el país, fe en la vida: a partir de les pors del dia a dia i dels anhels d’un futur millor. Mossèn Jacint Verdaguer ja ho va deixar escrit en la preciosa cançó-pregària del Virolai: “En el vostre nom comença la nostra historia”. Pujar a Montserrat sempre té alguna cosa de peregrinatge. A mi els meus pares em van posar a les mans de la Moreneta, tot just ser concebut. Com als meus germans. Com feien tantes famílies catalanes que, sabent que la vida és molt dura, confiaven a la patrona de Catalunya els seus fills.

 Una fe que va més enllà de la religió, tot i que gràcies a l‘exemplaritat dels monjos Montserrat ha fet que a Catalunya la Mare de Déu sigui venerada pel poble. Sense que la religió destorbi gaire. Fins i tot, ni que en molts casos sigui en secret, omple el racó que sempre queda al fons del cor de la gent per al misteri, i per a “un si és que hi ha alguna cosa més”, que aquelles amb què les anàlisis racionals voldrien enquadrar l’existència i la vida dels mortals.

¿Qui no es deixa transportar a un més enllà, escoltant cantar els escolanets de Montserrat? O quina persona, per ferrenya que sigui, quan veu la devoció del poble senzill que puja al cambril a besar la marededéu, no s’emociona? De fet, per més que disseccionem un cos mai no acabem d’esclarir d’on venim o cap a on ens encaminem. Per això no és gens estrany que coses tan rares com la poesia, la fe, l’esperança sempre ens rondin.

Tan rarament, tan fermament com la muntanya de Montserrat, al cor geogràfic de Catalunya.

………

FOTOS: 1) vista des de Marganell, 2) Estàtua de la plaça de Catalunya; la gent anava a la plaça, durant la guerra civil, a venerar la imatge que (desapercebuda?), s’havia salvat del furor iconoclàstic; 3) monument a Ramon Llull, obra de l’escutor Josep Subircahs; 4) missa solemne; 5)devoció popular.