Abril, 19 / “Ningú no posa els seus fills dins d’una barca…”

(dia a dia A flor violeta_Maquetaci363n 1)

… a no ser que  el mar sigui més segur que la terra!”

19 n3

Un nou naufragi amb centenars de morts, a prop de les costes d’Egipte. Els nàufrags es dirigien a Lampedusa. ¿Com és possible que la gent continuï aventurant-s’hi, si saben que la mort els assetja, i que són moltes les víctimes que moren en l’intent d’arribar a Europa? Un twiter d’una noia que signa com a Spicekarmelus ha escrit una frase que m’ha impactat: “Ningú no posa els seus fills dins d’una barca a no ser que el mar sigui més segur que la terra!”. I em sembla que era la Gemma Ubasart que deia que ningú abandonaria el seu país si hi pogués viure.

19 n0

S’ha parlat de la immensitat del drama, del difícil que és aturar-lo perquè les causes que el provoquen sobrepassen el poder dels Estats. Són les guerres, són les lluites pel petroli… I ho emmascara tot, fins l’indicible, les màfies, que aprofiten l’enorme desgavell que hi ha per lucrar-se’n: les màfies que cobren per uns viatges que amb la bandera de l’esperança condueix milers de persones desesperades a una vida horribles en camps de concentració inhumans, si és que pel camí no han trobat la mort. Màfies interessades en la venda d’armes. Màfies que segresten nens i nenes per convertir-los en mercaderia del negoci de la prostitució. Un drama que de tant quotidià –s’exclamaven avui els tertulians– ja no impacta la gent i deixa de ser notícia. Un s’hi acostuma. O se’n cansa de veure-ho. I els mitjans de comunicació, en gran part esclaus de l‘audiència, deixen de parlar-ne perquè els cal donar sempre notícies que cridin l‘atenció.

Iniciatives com les de les ONG que acudeixen a les platges de la mort i hi porten una mica de remei són el rostre humà del drama. Pel seu valor exemplar, ens fan present virtuts com la compassió i la solidaritat, que són formes concretes d’estimar. No ens hauríem de cansar de recordar i difondre el treball heroic que fan, no tant pel que té d’espectacular, sinó de resposta humana. Una manera eficaç de prendre consciència del valor de tot ésser humà quan veus que hi ha qui posa en joc la seva vida per salvar la d’un desconegut. Què pensar davant d’un nen nàufreg, que ens mira?

19 n4s

Torno al convenciment antic: la nit pot ser molt densa però petites llums mostren el camí per sortir de la fosca. És l’amor, stupid!

(dia a dia B_Maquetaci363n 1)

Sigues el primer en comentar on "Abril, 19 / “Ningú no posa els seus fills dins d’una barca…”"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*