Proxim¡tat poc aprofitada

Ho penso sovint, som  a tocar de Barcelona i de vegades sembla que visquem a molts quilòmetres. És una llàstima perquè Barcelona és una ciutat d’una riquíssima vida cultural. ¿Costaria tant, a través dels mitjans de comunicació de l’Ajuntament i dels butlletins i revistes de les entitats ciutadanes … fer-se ressò dels actes i exposicions que s’hi fan?

 Ara mateix hi ha –per parlar d’exposicions– la del Museu Modernista sobre Ramon Casas. O les de pintura impressionista, la de pintura romànica i gòtica adquirida pel MNAC o la dels guixos de l’escultor Josep Clarà, totes elles a poc més de vint minuts, amb metro. Recentment he vist la  dedicada a Ramon Casas, segurament un dels pintors catalans “clàssics” més popular, juntament amb Santiago Rossinyol. L’exposició és al Museu Modernista, que es visita amb la de Casas. A qui li agradi el barroquisme del modernisme, sobre tot en arts aplicades, disfrutarà veient exemplars de mobles fastuosos, i vidrieres d’una profusió cromàtica que a mi em mareja. També uns delicats nus femenins de Llimona, i un magnífic bust de dona, l’obra mestra de Miquel Blay.

 

I hi trobem les explicacions que ens situen en l’època i en l’ideari de l’artista.. De Ramon Casas –tan polifacètic–, se’ns parla de la seva obsessió per la bellesa femenina, per la dona en la que somiava: bonica, cosmopolita, modera, que havia vist en la seva estada a París i que veié realitzada en Júlia, la seva esposa.

Molta gent ve de lluny a Barceloa, és una sort molt gran qu estigui tan a prop.