Premi a la solidaritat

Triar “el” ciutadà de l’any és una proposta aleatòria perquè els ciutadans que prenen part en l’enquesta d’El Periódico ho fan espontàniament, sense cap mètode, i, d’altra banda, segur que molts tenen un coneixement superficial dels mèrits dels candidats al premi. Però, malgrat tot, és bo que la “juguesca” es faci, sobretot perquè es basa en valors humans i, gràcies als poderosos mitjans de comunicació, se’n parla. Aquest cop els escollits pertanyen als importants àmbits de la lluita per la salut, de la cultura i de la solidaritat. El guanyador ha estat Òscar Camps, segurament el menys mediàtic dels tres però. Però de seguida vaig pensar que seria l’elegit perquè la seva candidatura lliga amb el dramaa dels refugiats, que ha sacsejat profundament la bona gent del país.

Vaig trobar molt encertades les paraules del nostre president: “Catalunya, en els moments difícils, sempre dóna el millor”, al·ludint a la imatge que es desprèn de l’Òscar Camps, fundador i director de l’oenegé Proactiva Open Arms, dedicada al salvament dels nàufrags que arriben a la costa europea en unes pèssimes condicions. L’Òscar, visiblement emocionat, va tenir paraules molt dures contra els polítics europeus. “Hem vist morir famílies senceres”, va dir. I acusà l’Europa “de la llibertat i dels valors humans” per no haver respost al drama dels refugiats, mentre que els socorristes –va afegir–, pocs en nombre i amb escassos mitjans, han estat treballant durament per evitar que la tragèdia encara fos més gran. Òscar Camps i la gent que es mou a favor dels qui pateixen és el testimoni de la bondat que afortunadament existeix en el món.

És l’altra cara de la que desgraciadament descobrim a través dels mitjans de comunicació, que arriba al paroxisme amb la revelació del paradís fiscal, on la gent més rica amaga les seves fortunes. Sort de l’exemple de conductes com la dels socorristes! Si la visió del mal desanima i enfonsa, l’exemple de persones com la dels socorristes ens anima i ens convida a fer el que estigui en les nostres mans, per fer un món més humà.

En aquest sentit m’ha alegrat que tocant al Palau de la Música s’hagi instal·lat una escultura de Jaume Plensa, el rostre d’una nena preadolescent, espiritual i innocent. La seva fràgil bellesa ens inclina a la bondat.

………………………………………………………………………………………………………………………………….

 Nota: la cerimònia de comiat i recordança de Sole Salinas se celebrarà el pròxim divendres, dia 15, a les 8 del vespre a la parròquia Major (de Santa Coloma).

 

A poc a poc anem posant en marxa l’associació d’Amics i Amigues del Fondo amb el suport de Fòrum-Grama. Tot i tenir com a marc de treball el Fondo, l’associació és oberta a tothom que estigui interessat a conèixer el barri i, en la mesura de les seves pssibilitats , a donar suport al que es fac¡ per la seva millora, per la cohesió dels veïns i per mantenir-ne la memòria històrica. Al web de Fòrum-Grama hi haurà una secció dedicada al Fondo i a l’associació. L’associació editarà un Butlletí (via informàtica), que rebran tots els socis. Avui i des del meu blog us dono a conèixer el contingut del díiptic que repartim des de demà diumenge, per donar a conèixer l’associació i facilitar que les persones que ho desitgin s’hi apuntin. Remarquem que per ser soci d’Amics i Amigues del Fondo no hi ha cap quota, la subscripció és totalment gratuïta.

Ens plau fer-us saber que la llista de socis l’encapçala la senyora ALEGRIA CERDÀ, viuda d’AUGUSTO SAURA, una de les primeres parelles que van instal·lar-se al barri en la vinguda d’immigrants de després de la guera civil. La comunicació d’aquesta elecció li vam fer dimecres d’aquesta setmana, en una trobada familiar a l’Hospital de l’Esprit Sant, on es troba ingressada.

A sota d’aquestes ratlles reprodueixo els fulls interiors del díptic.