Apunt apressat

Entrem en el temps primaveral amb pas ferm. Amb un panorama ben divers, accentuats els contrastos. Dies de sol i l’arribada abundosa de la pluja. L’esclat de la primavera. Ahir vèiem a TV3 les imatges dels camps d’Aitona, amb la florida dels presseguers (foto 1). Quina meravella! Quina bellesa, els colors de les flors vermelloses, blanques, ocres, rosades… contrastant amb el verd, amb l’aigua, amb la terra fosca dels camps. Llàstima que la mostra se’ns oferia quinze dies després d’haver-se produït el miracle. Ara, si volem recrear-nos amb una altra meravella floral, ens cal esperar la florida dels ametllers. Quin goig, quan l’any passat vam anar al pla de Santa Maria! (foto 2)

Parlant de contrastos. La irrupció de la mort. Sovint trobo pel carrers amics i amigues de quan era al Fondo, gent que s’ha fet gran. Els comentaris sobre la salut, sobre gent malalta, sobre gent que ha mort. Com a mort protagonista, les del capellà de Gòsol (i de Berga) mossèn Ballarin, i la de Johan Cruiff. Les morts de persones bones són superades pel bon record que deixen. I pel que han fet, que resta sempre.

 És el cas de la mort, ahir, de Sole Salinas, germana de l’Emiliana i del Salva (per citar dos dels seus germans més coneguts en el cercle en el que em moc). Una mort anunciada i esperada. I la coronació d’una vida plena, una vida treballosa i sacrificada, una vida molt dura, que ha viscut sempre amb un somriure perquè la seva ànima desbordava amor i fe. Vaig veure la Sole per última vegada un o dos dies abans de morir. Ens vam acomiadar. Em va dir que ja tenia ganes d’anar-se’n, li sabia greu veure sofrir els seus, sobretot la seva germana que, més jve que ella, l’ha cuidat no ja com una germana amicíssima sinó com una mare. Era feliç, també, perquè sospirava per anar al cel. Per trobar-se amb la mare de Déu. Perquè la Sole ha estat una dona d’una fe senzilla i alegre però, alhora, una fe profundíssima.

 I, completant la succinta enumeració dels contrastos, haig d’anotar l’escàndol que han produït els papers de Panamà. Que hi ha una caterva de milionaris que són uns canalles ja ho sabíem. Però descobrir-los com qui diu in fraganti, veure’ls i i enxampar-los en els seus amagats cataus és una descoberta que fa fàstic, sobretot que passi mentre la severíssima crisi que han causat produeix tants sofriments en el món, i a les nostres fronteres es viu el drama dels refugiats que Europa es treu de sobre, al·legant que és una càrrega insuportable.

Fets per meditar. Fets per reflexionar i escapar de la vida superficial i feliç que ens ofereix la nostra societat del benestar. Per pensar en al condició humana i en el sentit de la vida, i esdevenir més humans.

—-

nota: respcte de la mort de Sole Salinas, dir que havent donat el cos a la ciència no hi haurà cerimonia d’enterrament. La família comunica que es farà una celebració de comiat i record, que es donarà a conèixer oportunament.