Igualtat

A Barcelona i a molts llocs s’han fet manifestacions per reclamar la igualtat de dones i homes. Iguals en dignitat, iguals en drets, iguals en oportunitats, iguals en salaris… Unes i altres igual de liures perquè tothom, des de la seva personalitat, pugui optar pel camí que vulgui. Per arribar a aquest objectiu fa temps que es lluita i que es treballa. I és bo, que la societat instauri un dia per recordar-nos-ho.

Jo he aprofitat aquest memoràndum per acostar-me  a la figura d’una colomenca de la que d’un temps ençà sento sovint el nom, però que més enllà d’haver estat una dona lluitadora i obrera no en sabia gairebé res més. Parlo de Julia Romera Yáñez, que a la nostra ciutat té dedicat un centre que fa moltes activitats, d’un marcat caràcter social, cultural i reivindicatiu. Ara hi ha una exposició que parla d’ella. I dies enrere s’hi celebrà una xerrada amb tal èxit d’assistència, que jo, havent arribat quan ja havia començat la conferència, ni vaig poder entrar a la sala i on em vaig situar, a les escales, no sentia res del que es deia. Vaig marxar però abans vaig contemplar l’exposició que es dedica a Julia Romera, en la sala d’entrada. Moltes fotografies. Fotografies d’anys enrere. Just ara es celebren els 75 anys de la mort de Julia Romero i els 100 del seu naixement. I em vaig endur el llibret que ha fet Ángel Sody de Rivas, que he llegit amb molt interès, per conèixer la vida d’aquesta jove lluitadora.

No l’explico, aneu a veure l’exposició i llegiu el llibre. Sabreu que Julia Romero Yáñez va néixr -com tants colomencs- a Mazarrón. Que de molt petita va venir a Santa Coloma amb els seus pares. Que era parenta pròxima del darrer alcalde de Santa Coloma, durant la guerra civil, José Berruezo Silvente. Que als 15 anys ja treballava a Can Baró i que a aquesta edat entrà al sindicat de la CNT. Que va ser una militant activa i, acabada la guerra, va formar part de la UJA (unión de juventudes antifacistas) i que, descobert el grup, una colla de nois i noies van ser jutjats i cinc condemnats a mort, dels quals un va ser afusellat al Camp de La Bota i la Julia a reclusió perpètua. Les condicions de la presó i el tracte van ser molt durs; Julia Romera Yáñez emmalaltí i morí el 6 de setembre de 1941.

A la revista fòrum-GRAMA, número 10, del desembre de 1997, vam publicar l’entrevista que reprodueixo amb Joaquim Miquel, un dels fundadors de la UJA, juntament amb en Joan Vicente, molt amic de Julia Romera. L’afegeixo perquè explica com era la Santa Coloma del seu temps i què feien a l’UJA