Recorda..!

Val més una imatge que deu paraules. Doncs no una imatge sinó deu! Que el que succeeix a Europa és massa greu per no veure-ho, per no pensar-hi, per apartar la mirada. És bo pensar-hi i fer-ho com si hi estiguéssim presents.

Si entre les persones que arriben a la costa hi hagués un familiar meu? Si em trobés a  la platja i contemplés la  gent que es llença a l’aigua per escapar de la mort..? O veiés un nen que plora, la mare, el pare que abraça el seu fill, les filfarrades que els priven de continuar caminant…

I preguntar-me: què podem fer? Què puc fer jo, que ho tinc tot?