Quina sort!

Els colomencs no ens podem queixar, la nostra ciutat és a prop del mar, té a tocar la muntanya i disfrutem d’un riu, sempre al nostre abast, per no parlar del parc de Can Zam, eternament inacabat.

Bé, del parc de Can Zam ja en parlaré un altre dia; dijous tenim una assembles que espero que sigui sonada. Jo ja no demano que l’acabin aviat però sí que sense més dilacions es defineixi el projecte. Avui només volia subratllar la sort que tenir el parc fluvial del Besòs. Molts hi anem sovint. Els metges recomanen caminar seguint la llera al llarg del tram que va d’una punta l’altra de la ciutat, per prevenir el colesterol. Jo hi vaig per disfrutar. Aquest matí hi he estat. De mati, a una hora en què  hi ha poca gent. Mlotes gavines prenent el sol.I algun corredor solitari. L’aire era fresc, baixa del nord, com les aigües, avui abundants perquè més amunt ha plogut.

Caminar és salut, no ho dubto. Però potser ho és encara més abandonar-te a la contemplació del paisatge.