Les parròquies cinquanta anys enrere, i la Muriel

Vivim el present i no ens n’adonem que anem escrivint la història i que, a mesura que passen els anys, es difumina i l’engoleix el passat, d’on la memòria històrica intenta recuperar-la. Ahir mateix, mentre rememoràvem la història de les”noves” parròquies de cinquanta anys enrere, Catalunya deia adéu a Muriel Casals, que ja ha començat a caminar cap  enrere. En la glosa d’ahir vaig escriure que ens dolia als membres d’Amics i Amigues del Fondo no poder prendre part en l’acomiadament. Però ja a la sala d’actes de la Biblioteca,  en veure-la plena, me’n vaig alegrar, perquè l’acte es va convertir en un homenatge familiar a la Muriel, i la rosa blanca que li vam oferir va ser tota l’estona damunt la mesa dels conferenciants.

I la sessió? Vaig quedar-ne content perquè vaig veure que els assistents també n’estaven. Passa sempre, en els actes en què ens  retrobem els vells amics i, ahir, gaire bé tots n’érem. El Ferran, que presentà l’acte, ho va remarcar. I les persones que al final van prendre la paraula, el Salva, l’Eugenia i l’Emiliana, cadascuna a la sva manera, ho van corroborar. Per a elles aquells anys van ser una escola de vida, un descobrir els valors personals i el paper a jugar en el món. I ja al final, em va fer gràcia que la Mariona (la directora de la biblioteca) reclamés que en una altra trobada ens preguntéssim quin és , avui, el referent que tenen els colomencs, equivalent al paper que van jugar les antigues parròquies…

Em queda dir que en la meva dissertació, per falta de temps amb prou feines vaig dir res de les coses concretes qu van sorgir del moviment originat pr les noves parròquies, amb la participació de molta altra gent. Les cito, només, començant per la revista Grama,  i continuo recordant coses om la promoció dels Centres Socials, de les Associacions e Veïns, la Caixa de Solidaritat, els Diàlegs de Joventut, l’Escola Soial… Tot un seguit d’activitats que van fer que a Santa Coloma es formés un fort moviment social, el fruit més  significatiu del qual va ser el Pla Popular.

Quan pugui completaré els apunts que vaig fer per la xerrada i ho penjaré al blog per posar-ho a l’abast de les persones que els interessi. Són uns anys que formen part de la nostra vida.

Fotos: Edgard Sánchz Yatako