…i evangèlica” 

Port-lligat (Cadaqués), anys seixantes? En la foto se’ns veu en Lluís Hernández, l’Antonijoan i a mi, contemplant el mar des del lloc que tan agradava a Salvador Dalí

Mira que és difícil parlar avui de l’Església; sort, encara, que el papa Francesc ens fa quedar be. Però la mica (o molta) llum que ve d’ell esbandirà la foscor que l’obscureix? Abans d’ahir llegia a l’ARA la carta que l’Albert Oms dirigia a Omella, el nou bisbe de Barcelon, i li preguntava si farà net amb l’escàndol de la pederàstia. Li deia que havia vist la pel·lícula Spotlight i que havia sortit esborronat, no solament pel gran nombre de capellans pederastes sinó, sobretot, per la seva crueltat, i per l’encobriment amb què ho tracta la jerarquia catòlica. Aquí mateix s’han descobert uns casos de pederàstia en un col·legi religiós. Què  farà l’Església?

De lèpoca que parlarem dijous vinent de la pederàstia no recordo que se’n parlés. L’escàndol era menys dramàtic (molt menys lleig), però potser més devastador. El que ens feia mal als capellans joves –i a la gent!– era el maridatge de la jerarquia amb el poder polític i econòmic.  Nosaltres volíem canviar aquesta imatge i vam decidir fer una església pobra, fer-nos pobres nosaltres mateixos i estar al costat dels pobres. I sí que sembla que amb la nostra actitud l’anticlericalisme es va atenuar molt, i la gent va sentir que l’església estava de part d’ells. Però la institució els escandalitzava i no entenien que nosaltres aguantéssim. Quants cops no ens havien preguntat que per què no abandonàvem!

En l’esprit de la reforma que va provocar el Concili Vaticà II hi havia el desig ardent d’aproximar-nos a la gent, i de canviar l’actitud tradicional de qui ensenya i predica, per la de qui es fa servidor dels altres. I no  –només– per un sentiment de justícia sinó perquè l’amor als altres és la traducció de l’evangeli. Com deia el canonge amic González Ruiz “Fe es comprometerse”. L’anada cap els homes era la imitació de Jesús  de Natzaret; descendia, per tant, de Déu.

Un ideal, el nostre, bonic i misteriós. Que bé que m’ho suggereix la fotografia que he penjat! L’horitzó és llunyà i atractiu però, com s’hi va?