Mirada crítica

Quin sol tan esplèndid, fa avui. Són les 10 del matí. M’assec a taula, davant l’ordinador, amb la finestra oberta. A fora el termòmetre marca 21 graus. Decideixo que al migdia me n’aniré a Sant Jeroni de la Murtra, amb un entrepà i una botelleta de vi. I, evidentment, amb un vaset de vidre.; m’agrada tant, un cop ple, mirar-lo a contrallum, veient com el sol encén el color vermellós del seu contingut..!

Ara enviaré uns quants correus amb el full que anuncia la conferència de dijous que ve. Porto dies pensant-hi. N’he escrit un guió, però no penso redactar un text, perquè no m’agrada llegir quan faig una conferència. Prefereixo deixar-me portar pel que porto a dins, obert a les emocions que em comunica la presència dels assistents. L’experiència d’allò que vam viure queda lluny, pperò va ser tan intensa! Prò se n’ha parlat poc, malgrat que força persones reconeixen que el paper que van jugar les quatre noves parròquies i les dues que les seguiren, poc temps després, va contribuir al  canvi de la nostra ciutat.

Almenys, guardar-ne la memòria. Però no com es conserva un fòssil al  museu. Recordar el que es va fer, i reflexionar-hi, revisant les coses bones, les possibles intuïcions de futur que contenia i els errors comesos, amb la seguretat que n’obtindríem més d’una idea per al present.

Acabo convidant-vos a l’acte de dijous que ve. Tan de bo que serveixi perquè s’encengui el debat sobre el nostre passat recent, pensant en la ciutat que volem.